Any 1 després de Gerard Claret

Hi havia certa expectació per saber com quedaria l’ONCA després de l’adeu oficial de Gerard Claret, que n’havia sigut l’ànima i el cor des del primeríssim dia. Abans i tot. Val que les dues últimes temporades havia cedit la direcció artística a Albert Gumí, i que l’any de la pandèmia el podem donar pràcticament per descomptat. Però cabien dubtes legítims sobre el nou rumb que emprendria el buc insígnia de la música clàssica al nostre país.

Doncs el mateix Gumí els va resoldre ahir. I si una cosa va quedar clara és que la nova ONCA serà més andorrana que mai. En tots els sentits. El primer de tots, perquè renuncia al peu que des del 2004 tenia plantat al Palau de la Música Catalana, a través del cicle Petit Palau, i que li conferia una certa presència a Barcelona. Es tracta de concentrar esforços i recursos en projectes que tinguin impacte directe al país, i tradueix així la consigna clara que la ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha fet arribar a tot el departament. No es renuncien als diguem-ne bolos que puguin sortir a l’exterior, però el gros de la programació anual, de fet, el 100% de la que es va donar a conèixer ahir, s’ha concebut pensant en els músics i en el públic de casa.

Per visualitzar-ho, res millor que el concert de la Constitució, que tindrà lloc el 14 de març a l’Auditori i que donarà el tret de sortida a una nova aventura musical: Gumí ha arranjat per a orquestra de corda una quinzena de danses tradicionals i de cançons populars amb la voluntat que en endavant puguin servir de carta de presentació internacional del folklore andosí. Com sonarà  això? Doncs pensin en el Ball de gegants de Daniel Areny o en la Gresca d’Encamp de Lluís Cartes passades pel sedàs d’una formació de corda. El mateix, per a una suite amb fragments del Ball pla, del Contrapàs, del ball de la Marratxa, del Ball de Santa Anna o de la farandola. O de cançons com El traginer de Canillo, Les ninetes d’Andorra o La dida, que cantarà la soprano Jonaina Salvador.
L’altre eix de la nova ONCA serà paradoxalment la Jonca. O no tant, perquè es compleixen els 20 anys de la formació júnior, i la manera com Gumí vol celebrar l’efemèride és estrenyent els vincles entre totes dues. Es tracta d’estimular l’efecte mirall que l’ONCA. Com? Prodigant-les amb actuacions conjuntes. Quatre   aquest any: el concert de primavera (Auditori, 16 de maig), concert de Meritxell (Auditori, 19 de setembre), concert de Santa Cecília (Auditori, 21 de novembre), i concert de Nadal (Auditori, 19 de desembre).

Una altra de les consignes de Gumí, i que de fet ja havia portat a la pràctica les últimes temporades, és estendre la capa de l’ONCA, i el prestigi que la formació s’ha guanyat en els quasi tres decennis de trajectòria, sobre artistes i creadors de totes les disciplines: per això mateix, el concert de Santa Cecília servirà per homenatjar els 25 anys d’Hysteriofyunk, i a l’estiu es repetirà el cicle ON-Carrer, estrenat l’any passat i que regarà de música, dansa i teatre totes les parròquies amb una buscada voluntat casual i obert a tots els gèneres.

La programació es completarà amb el recuperat concert als Jardins de Casa de la Vall, amb un programa de vocació estiuenca inspirat en les millors serenates de la música occidental: Mozart, Suk, Txaikovski, Dvorák, Chadwick, Reznicek i Herbert, per si volen anar salivant. Com que no tot podien ser flors i violes, l’ON-Carrer ha comportat la liquidació del cicle Bàsic, que va ser en el seu moment una bona idea però que no ha sobreviscut a la pandèmia i deixarà sense música de cambra les parròquies diguem-ne perifèriques. No es pot tenir tot.

El pressupost, en fi, repetirà el 2021 el de l’últim curs abans de la Covid: 310.000 euros, aportats per la Fundació Crèdit Andorrà i pel ministeri de Cultura.