Per l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma), la prohibició de l’accés rodat a la Vall del Madriu no ha estat mai un objecte de discussió. L’entitat entén que per preservar aquest indret cal evitar que els vehicles hi puguin circular. “L’accés rodat porta a una degradació del medi que pot ser irreversible”, destaca la presidenta de l’entitat, Patricia Bragança. En aquest sentit assenyala que si s’observa la normativa d’altres zones similars, totes són molt restrictives. Per tant, la prohibició de l’accés rodat “és bàsic per tal que la vall del Madriu continuï com fins ara”, remarca.
La presidenta d’Apapma recorda que quan es va obtenir la declaració de la Unesco, pels ecologistes va ser una decepció que els comuns no arribessin a una reglamentació unificada per a totes les parròquies que tenen una part de la vall. És per això que veuen ara com una victòria que s’hagi assolit el consens comunal per tancar una sola norma. “Fins ara només hi havia consens en el logotip i el nom”, lamenta Bragança. Victòria, diu la presidenta d’Apapma, perquè han estat “moltes hores” i “molts anys” reivindicant que calia una normativa comuna i que no es podia admetre l’accés rodat en aquest territori.
Per la presidenta d’Apapma, la consecució d’aquest consens també està influenciat per l’evolució que ha viscut la societat andorrana en relació amb la protecció del medi ambient. Indica que la ciutadania ara és “molt conscient” que la salut individual depèn del medi i de l’índex de contaminació. L’associació també entén el posicionament dels cortalans, que tenen propietats privades en aquesta zona. Amb tot, assenyala que des del moment en què hi ha una declaració de la Unesco, que prova la fusió harmònica entre tot el que és humà i el que és natural, és important tenir una reglamentació única.
L’Apapma també destaca que a l’hora de garantir el compliment de l’ordinació caldrà que les administracions hi destinin els recursos necessaris per fer-la complir. En aquest sentit, remarquen que els banders tenen unes tasques molt concretes i tampoc és un cos suficientment gran com per assegurar-ho. Defensen, doncs, la necessitat d’impulsar la presència dels agents forestals, que estiguin de forma permanent sobre el terreny.
