"No us en sortireu. Aquesta zona està morta". Aquesta era la cantarella que els cònsols d'Escaldes es van haver de sentir dir quan, als inicis de la legislatura passada, es van embarcar en el Projecte Caldes per transformar i revitalitzar la part alta de la parròquia. Els ho deien amics, coneguts, saludats, veïns i passavolants. I la resta callàvem però en el fons hi estàvem d'acord: allò era missió impossible. Els precedents immediats no convidaven precisament a l'optimisme: només cal que pensin en l'antic CIAM, avui Espai Caldes, que va costar un ronyó –2,8 milions– i ha tingut des del primer dia la negra. Tanta, que ara mateix el tenim tancat. Però van tirar endavant amb fe, coratge i, diguem-ho tot, cinc milions d'euros de les arques comunals.

El primer moment clau de tot plegat va ser, no en tinguin cap dubte, l'abril del 2021, quan Javier Balmaseda es van endur el concurs d'idees amb un projecte absolutament disruptiu perquè era el concepte artístic el que determinava la intervenció en l'espai urbà, i no al revés. D'aquí que tot el tram que va des del pont d'Engordany fins al de la Tosca –plaça de Santa Anna, passeig del riu, plaça dels Safareigs, Espai Caldes i placeta del Madriu– estigui concebut i executat en funció de la idea primigènia, que és l'aigua com a font de vida i de prosperitat. I es tractava a més d'un projecte radical, que transformava l'espai amb una proposta als antípodes de l'escultura urbana convencional: les aixetes, les banyeres, els safareigs i les canonades que funcionen com el sistema sanguini que rega la parròquia d'aigua, símbol de vida i de prosperitat, van generar immediatament controvèrsia i encara n'hi ha que les tenen entravessades.

El segon moment va ser quan el Comú va empassar-se les (legítimes) reticències i va decidir tirar pel dret i arribar fins al final. Tres anys després, el resultat és evident: L'aigua i la forma, que és com Balmaseda va batejar la criatura, ha girat la cara de la part alta d'Escaldes com un mitjó i cal ser molt furro, com diu el meu amic Albert, per insistir que no, que millor abans, quan façanes i carrers estaven mig podrits i no s'hi veia ni una ànima.

En parlem aquí i avui perquè era la inauguració oficial, que posava d'una vegada fi a tres anys llargs de d'obres –van començar el setembre del 2022. Ara toca rendibilitzar aquests cinc milions. És cert que des que el juliol del 2024 es va instal·lar a la placeta del Madriu la font de les banyeres el degoteig de turistes que abans no passaven de Coprínceps i que ara hi van a remullar els peus és constant, i que iniciatives com el Caldes Festival, que arrenca precisament avui, demostren com n'estàvem d'equivocats els que dèiem (o pensàvem) que allò era com ressuscitar un mort. Però cal un esforç més: que hi creguin els veïns, els comerciants i els empresaris, que són els que han d'afegir-se a la roda que el Comú ha posat en moviment. Costa d'entendre que sigui tan difícil veure el filó d'obrir un xiringuito a la plaça de l'Església i, per què no, a la del Madriu. Com augura el crític Fernando Castro al documental Projecte Caldes: història d'una transformació, els veïns s'acabaran apropiant dels elements que defineixen la intervenció de Balmaseda –les aixetes, les banyeres, les canonades, convertits per cert en marxandatge– i el convertiran en un signe d'identitat. No només això: "Una intervenció com aquesta només es pot veure a Escaldes. Ni a Nova York, ni a París, ni a Berlín, ni a Madrid. O la vens a veure aquí, o et perds una experiència artística de primer ordre". 

Diguem per acabar que el Comú ha tingut l'estupenda idea de col·locar a la placeta del Madriu una placa en memòria de Rui Paulo Dos Anjos Fernandes, que va perdre la vida en un accident laboral mentre hi construïa la nova plataforma.