Gaset planta al Parc Central una esfera d’acer que sublima les seves últimes solucions conceptuals.

Mesos enrere el Comú de la capital va anunciar, amb el soroll reglamentari, la voluntat de convertir el Parc Central en un museu a l’aire lliure. El va estrenar amb l’estructura voluntària de Nerea Aixàs, que s’afegia al bust de Jozé Rizal obra de Calvente (2012) i a la Cadireta de Rafel Contreras (2019). Judit Gaset havia de ser el segon (o el quart) fitxatge per al Parc Central. I ho és des de mitjans febrer, quan hi va aterrar ...El vent recull l’univers infinit.

Diem que hi va aterrar perquè el Comú no ha considerat digne ni tan sols de mencionar-ho, amb l’argument que la setmana passada s’inaugurava la retrospectiva amb què el ministeri estrenava la sala d’exposicions del Govern. A l’hora de la veritat, i com era previsible, l’esfera va passar quasi desapercebuda. Es tracta, en fi, d’una peça quasi monumental en acer Corten, que frega els dos metres de diàmetre i que pertany a la sèrie Aire, l’última en què ha treballat l’escultora i que combina les dèries formals i conceptuals més recents: l’esfera, aquesta solució quasi mística que apel·la a l’etern retorn, a la victòria sobre la mort i l’oblit i que vista amb retrospectiva constitueix el punt d’arribada a un neguit que va arrencar amb els tòtems, continuava amb el cilindre i el cub i, és clar, conclou naturalment en l’esfera.

Formalment constitueix gairebé una revolució perquè la pell de fulles (alzina, roure, bedoll, heure) trenca amb el simbolisme a què fins ara ens tenia acostumats. I el resultat és una escultura entre orgànica i etèria que troba la màxima expressió en Refugi de la memòria oblidada, el mòbil que penja a l’eix de l’exposició del Parc Central, on hi ha altres peces de la mateixa sèrie en fang refractari, el material amb què més fàcilment identifiquem Gaset.

...El vent recull l’univers infinit és la quarta escultura de l’autora que veurem en endavant a la nostra via pública. Les altres són la sirena de marbre al Parc de la Mola escaldenc (1995), El meu univers, el tòtem que des del 1999, i amb el permís de Noblesse du temps, senyoreja la Rotonda, i El joc del temps, triple tòtem d’acer i fang que des del 2013 s’aixeca als jardins d’art de l’edifici Cierco.