Segur que de petits els havien dit alguna que tenien la solitària: quan endrapaven tot els que els posaven al davant, plat inclòs, se'ls continuaven veient les costelles i les iaies se'n feien creus. I que quan els explicaven que la solitària era la tènia hidatídica (Echinococcus granulosus) i que era un cuc que proliferava a l'intestí i que podia arribar a fer no sé quants metres de llarg es posaven primer verds, després violetes i al final se'ls n'anava la gana durant uns quants dies. Doncs bé: si mai havien tingut la curiositat de veure-li la cara a una solitària de veritat, a una tènia amb cara i  ulls –això és un dir– ara en tenen una oportunitat estupenda i ben a la vora: a la  consulta del dentista, obstetra i taxidermista Pau Xavier d'Areny-Plandolit a la casa pairal d'Ordino se'n conserva un formidable espècimen, delicadament dipositat en un potet de formol. La criatura és com una cinta mètrica de modista però sense números i efectivament, deu fer no sé, vuit o deu metres de llargada. I fa molta angúnia.

Doncs és una de les novetats de la nova museografia de cal Plandolit, que aquest curs celebra el 40è aniversari que va obrir com a museu. Hi tornem de seguida, però deixin que acabi abans amb la consulta de Pau Xavier, que a més de dentista, ginecòleg i taxidermista era mag –Joan Peruga ens n'ha explicat la vida i l'obra a El museu de l'elefant. Més que consulta, sala dels horrors i gabinet de meravelles a l'estil d'aquells savis del Divuit. Hi ha l'esquelet sencer, crani inclòs, d'una pobra girafa, i una fotografia portentosa on el doctor dissecciona el cadàver d'un home tallat per la meitat –de cintura cap a dalt– i el d'una criatura, també a mitges, units per l'abdomen. I Pau Xavier i un altre home, tots dos amb bata, treballant-hi, tan tranquils. Fa feredat.

Hi ha més cosetes: el sofà modernista i el paper de la paret de la sala noble, que s'han netejat i no direm que semblen nous, però gairebé; l'habitació del baró s'ha repintat –rere la calaixera noucentista va aparèixer un armari secret, llàstima que estigués buit– i s'hi ha reubicat en una posició més cèntrica el retrat de Dolors Parella, baronessa de Senaller i primera esposa de Don Guillem d’Areny-Plandolit, assassinada el 19 de juny 1855 a la sortida del Liceu pel coronel Blas Durana. Aleshores, crim passional, avui, violència masclista de llibre. A la biblioteca s'hi ha instal·lat un dispensador d'olor –ara se'n diuen així, dels ambientadors, es veu– que exhala essències de vainilla, canyella i tabac per generar una "experiència sensorial", i a l'habitació de la baronessa –Carolina Plandolit: eren cosins, sí, va arribar a Ordino per cuidar els fills del primer matrimoni, es va casar amb el baró i van tenir deu fills més– s'hi han redistribuït els mobles, el tocador i l'armari modernista, perquè llueixin millor. Hi poden sumar el sistema d'hologrames que explica la vida i miracles de Don Guillem i que es va instal·lar el 2022 al cap de casa, i ja tenim Casa d'Areny-Plandolit per 40 anys més.

L'efemèride justifica que cal Plandolit sigui l'eix de la 10a edició de Canya als museus que arrencarà el 28 de març amb una festa modernista amb música en viu –es recomana vestuari d'època– i que tindrà tres cites més. A la recerca dels ous de Pasqua (3 i 4 d'abril al casalot ordinenc), un itinerari per Sispony i la casa Rull (18 d'abril), amb especial atenció a les pel·lícules que s'hi han rodat (El fred que crema, El mal donat i el teaser de Brujas), i Temps de guerra i camins de llibertat: Andorra i la II Guerra Mundial, a càrrec de la historiadora Cristina Yáñez (casa Rull, 4 de juny). Atenció també a les Jornades del romànic, amb conferència del novel·lista Martí Gironell a l'Espai Columba (L'strappo o l'inici de l'espoli del romànic català, 14 de maig) i Un viatge per la iconografia de la pintura romànica d'Andorra (16 de maig, Juan Antonio Olañeta). I el 4 de juny, portes obertes a tots els equipaments nacionals pel Dia Internacional dels Museus.

Però disculpin que insisteixi: la tènia de Pau Xavier. Se'n recordaran de la padrina i no se la trauran del cap.