Avui és dilluns de Carnaval. Saben què vol dir això, oi? Efectivament, era torn d'una nova representació del Ball de l'Ossa d'Encamp, i això no ho pot evitar ni tan sols l'amenaçadora pluja, per molt que s'hi capfiqui tant com pugui. Però la ja més que històrica i tradicional farsa encampadana, a partir d'ara, també tindrà una altra referència estàtica al poble. I és que el Comú ha habilitat cinc plafons repartits per tota la parròquia on s'explica una mica l'origen i evolució del ball en els diversos indrets del Pirineu on s'hi representa, ja que no solament al Principat podem gaudir d'aquesta peculiar obra teatral. L'objectiu de la corporació comunal no és només que els ciutadans pugin adquirir més informació del ball, sinó que els turistes i visitants també descobreixin aquest tresor immaterial. És per això que, gràcies a un codi QR, es podrà accedir a la pàgina web del comú on hi hauran les explicacions traduïdes, a més de material audiovisual, com les cançons que acompanyen l'obra i escenes d'edicions passades.

Amb aquests coneixements adquirits, ahir ja estàvem més que preparats per presenciar el Ball de l'Ossa. Abans, però, encara hi va haver un altre acte, i és que, des de la Plaça de Sant Miquel, quatre grans osses van desfilar i atreure tothom que passejava pel carrer cap al pàrquing del Prat de l'Areny, on la farsa esperava per començar. Les osses anaven acompanyades d'una batucada, i el trajecte es va convertir en una barreja gairebé perfecta entre la festa més carnavalesca i el respecte que generaven les feres. Però a això encara se l'hi ha de sumar el desconcert d'alguns, especialment el d'un grup de turistes que baixaven de pistes embotits dins un autobús. De cop i volta es van veure "atacats" per les grans bèsties, però prou feines van tenir en subjectar els pals i els esquís, i a ells mateixos, quan el conductor va frenar per presenciar l'escena. Al cap d'una estona, finalment, les osses van arribar al Prat de l'Areny.

Per si algú encara no ha tingut l’oportunitat de presenciar l’obra, sàpiguen que ja no és un guió estàtic i tancat en la seva totalitat, sinó que cada any varia en funció de l’actualitat. La podríem qualificar de sàtira tradicional, per exemple. I, en aquesta edició, ha rebut tothom. Primer va ser el torn del creper de la Rotonda. "Si no t'agrada el català, ves-te’n fora!", deien els dallaires desprès d'haver-se barallat amb ell a cops de crep. Més tard, la cònsol major de la parròquia, Laura Mas, i la consellera de l'oposició Marta Pujol, van fer un pols davant de tot el poble, "així deixeu de discutir per la premsa!", deien. Va guanyar Mas. També van batejar, per fi, l'únic pi que hi ha a escena. Els dallaires, que condueixen gairebé la totalitat de l'obra, es van encarregar de proposar el nom, i va sortir escollit el de "3,14", que és el número pi. Realment molt enginyós.

Ara bé, no es pensin que són simples i pobres treballadors de camp, sinó que fan mil i una entremaliadures per escaquejar-se de les seves tasques. A més, estan tota l'estona corrents amunt i avall i tirant-se uns sobre dels altres; un partit de rugbi sembla una preciosa i agradable trobada per prendre el te en comparació amb les cabrioles i placatges que practiquen els dallaires. Tot i així, que sapiguem i de moment, cap d'ells va acabar a urgències. Ara bé, per passar la ressaca de demà potser farà falta una visita al fisioterapeuta a més de l'Ibuprofè. Finalment, va aparèixer l'Ossa; ja deuen saber el final...