Els tècnics del COEX acaben aquesta setmana de sorrejar el Fargo, que llu un aspecte sorprenent.
“Ara sí que no hi ha marxa enrere. Ara va de debò”. Amb aquest legítim entusiasme s’expressava la setmana passada Claude Benet després de comprovar com havia quedat el Fargo després de les primeres sessions de sorrejat a què l’havien sotmès els tècnics del COEX, que s’ha implicat activament en la restauració del vehicle. El pronòstic meteorològic que vaticinava pluges per a aquesta setmana els va obligar a un últim esforç per acabar el mateix divendres el gros del sorrejat, una operació que s’ha de fer a l’exterior, i dipositar immediatament el vehicle sota cobert, perquè fins i tot la humitat, i no diguem ja les gotes de pluja, podrien arruïnar la feina feta fins ara.
El cert és que a qualsevol que hagués vist de prop el Fargo els últims mesos, posem des que el desembre del 2017 va ser retirat el solar de Fontaneda on es podria, li costarà de reconèixer-lo en el xassís platejat, lluent i net com una patena ara dipositat a l’interior del magatzem. El sorrejat, que consisteix a dutxar l’estructura metàl·lica del vehicle amb partícules abrasives a alta pressió, n’ha retirat l’òxid que s’hi havia anat acumulant en les quatre dècades d’intempèrie que va passar a Fontaneda. El que en queda és la xapa despulladíssima, i tots els forats que s’hi havien anat formant durant tot aquest temps i que el planxista haurà de tapar un a un, tallant pedaços de xapa a mida i soldant-los al xassís. I Xavier Quílez, que dirigirà l’operació al taller Catalunya de la Comella, calcula que n’hi pot haver centenars, de forats i foradets, perquè el pobre Fargo sembla ara un colador. Després se li hauran de reinstal·lar els elements de fusta –sostre i terra–els seients, el quadre de comandament, inclòs volant i canvi de marxa, el motor –probablement, l’Ebro que va substituir els primers anys 60 el Dodge original– i finalment els vidres, que s’han conservat miraculosament intactes i que es van retirar abans del sorrejat. Finalment s’haurà de decidir el color, probablement el blau que gastava la flota de la Hispano Andorrana.
La cirereta serà la bola del món d’acer que els Dodge muntaven al capó, i que el president de Velles Cases, Claude Benet, ha hagut de fer portar des d’Austràlia. Tot plegat s’allargarà encara uns mesos, potser un any, però el compte enrere ja ha començat i és només qüestió de temps que el tornem a veure circular per les nostres carreteres. Encara és possible participar com a micromecenes en aquesta sensacional iniciativa que combina la memòria històrica i l’arqueologia industrial. Contactin amb Velles Cases.