Arajol-Mas: un tàndem bestial

Torna la fira-concurs de bestiar, com cada 27 d’octubre des del 1978, amb el tradicional cartell, consagrat aquest any a cal Calbó de Soldeu.

Només hi cap una perspectiva millor que un dinar amb Sergi Mas, i és un dinar amb Sergi Mas i amb Casi Arajol. Quan seus amb ells a taula, 180 anys et contemplen. Un només pot parar l’orella i escoltar devotament. En fi, que la cita era ahir –com cada octubre menys el de l’any passat, punyetera pandèmia– amb l’excusa del cartell de la fira-concurs de bestiar, aquesta filigrana que Sergi Mas i Casi Arajol –tàndem bestial– prepara minuciosament durant tot l’any i amb tota la paciència del món i que en aquesta 42a edició té com a convidada d’honor cal Calbó de Soldeu.

L’històric casalot hi comparteix protagonisme amb Sant Bartomeu i amb una selecció del més granat del nostre bestiar. Començant per la vaca bruna, que el mateix Arajol va contribuir a salvar a mitjans anys 70, quan la Junta d’Agricultura el va enviar a Suïssa a buscar sementals per evitar el risc de consanguinitat que amenaçava els ramats autòctons i millorar de passada la raça. “Cada tres anys ens hi plantàvem, visitàvem els ramats, inspeccionàvem el pedigrí dels animals i n’adquiríem set, un per cada parròquia. Totes les vaques que veus avui són descendents d’aquells toros suïssos”, diu. També hi ha uns magnífics exemplars de cavall de Merens, negre com el carbó, que durant molts anys van ser orgull de cal Calbó, uns quants xais per fer bonic i la Rúbia.  

Però tornem al cartell, que neix de la fotografia que tenen aquí al costat, sense data ni autor però probablement de principis de segle XX. Combinada amb aquella altra foto històrica, la del primer cotxe que va aterrar per Soldeu, posem que el 1912, en fan una reinterpretació gloriosament lliure que, com és habitual, proposa una visió molt millorada de l’original, perquè dona gust ser mirat amb els ulls de Sergi Mas: un sempre en surt millor del que hi entra.

El cas és que Sergi Mas ha il·lustrat el cartell de 35 de les 42 edicions de la fira-concurs, hereva directa de la quasi mil·lenària fira que des del 1083 se celebrava a la capital, segons Pere Canturri, que als anys 60 va desaparèixer i que el 1978 va ressuscitar per obra i gràcia de Casi Arajol. Les primeres edicions es van il·lustrar amb fotografies de Claverol i cartells d’Àngel Pla, però el tàndem que va acaba funcionant va ser amb Sergi Mas, que s’hi estrena el 1982 i que es va prendre un descans en les edicions del 1986, 1987 i 1988. A partir de llavors ja no ha fallat mai més. Quasi quatre decennis al peu del canó, “i amb la intenció de seguir-hi fins que el rellotge no digui prou”.

No s’ha dit prou que el del cartellisme és un art en absolut menor que Sergi Mas ha dominat com pocs entre nosaltres i que ha combinat amb les més conegudes facetes d’escultor, gravador, il·lustrador, narrador i ex-librista. S’hi ha prodigat des que a principis dels anys 60 l’enginyer Àlvar Menéndez, avui oblidat però pioner de quasi tot –des de l’esquí fins a les primeres publicacions periòdiques que es van editar al país– li’n va encarregar els primers per a l’Ocell de Foc, el cafè galeria que regentava per pur diletantisme a les galeries Meritxell, als baixos de casa Felipó. Sergi Mas va il·lustrar els cartells de la Trobada de buners i del concurs de gossos d’atura, i la dèria, recordava ahir, li ve probablement de mena: de les planxes que veia traginar a la impremta familiar del barri del Raval barceloní on va créixer i que el cartellista català Josep Morell li va inculcar quan estudiava a la Llotja. A la rebotiga de la impremta, diu, la seva àvia l’aparcava amb una caixa de tipus de plom perquè s’entretingués, i així és com es devia forjar la fascinació per la tipografia. Si no s’hi han fixat, és el moment: a cada cartell, Sergi Mas en crea una  de diferent. Potser en porta més que les que surten al processador de textos amb què està escrit aquest article.

En fi, estiguin atents, que un dia d’aquests veuran als aparadors del barri els cartells de la fira-concurs. Serà auguri d'un bon dia, segur.