Trotalibros s’estrena a Guadalajara i obrirà l’any amb la traducció de ‘Persecució’, de Toni Sala.

Ho tenia entre cella i cella i a la que ha sigut possible Jan Arimany ha fet les Amèriques. Va ser a principis de mes, a la Fira del Llibre de Guadalajara, la cita més important de l’edició llatinoamericana. Trotalibros ha tingut des dels inicis una molt saludable vocació no ja internacional, sinó intercontinental. Arimany té clar que una aventura com la seva no pot renunciar als 400 milions d’hispanoparlants que li ofereix el mercat llatinoamericà. I el cert és que les vendes a l’altre costat de l’oceà ja representen entre un 15 i un 20% de la facturació total. Una xifra que espera fer créixer de forma considerable els pròxims anys.

En primer lloc, perquè com qui diu acaba de desembarcar a Mèxic, que concentra quasi e 30% dels hispanoparlants de tot el món i on Trotalibros va començar a distribuir els llibres del far tot just al setembre. De moment, el gros de les vendes es concentren al Perú, un mercat relativament menor. I precisament per apuntalar la presència del segell al mercat mexicà es va plantar a Guadalajara, per compte propi i sense cap ajut públic, que és com ha fet la major part del camí fins ara. Per què Guadalajara? “És una fira híbrida, en el sentit que té una part per a professionals, com Frankfurt i Londres, i que serveix per posar en contacte editors i agents, i també una altra oberta al públic, com la Setmana i Madrid, on hi ha molt de moviment i es venen molts llibres”. 

La fascinació pel mal
Però és que a més, i com dèiem, Arimany té claríssim que Trotalibros es dirigeix a un lector global i que l’única opció per sobreviure és mirar no ja més enllà del Runer, sinó de l’Atlàntic: “La internacionalització és per mi fonamental, i un primer pas consisteix a conèixer la idiosincràsia del mercat mexicà i dels professionals que hi treballen. Ignorar els llaços cultuals que ens uneixen amb l’Amèrica Llatina i aspirar a treballar només al mercat català és en la meva opinió una bajanada”. Predica com hem vist amb l’exemple i a Guadalajara s’hi va endur el català Toni Sala, primer autor viu del catàleg de Trotalibros i que, diu, ha connectat de forma especial amb el lector mexicà: “Potser per l’obsessió de Sala per entendre la maldar, la violència i la mort, tan presents –les dues últimes– a la societat mexicana i que han aflorat en autores com Fernanda Melchor, que busca a les seves novel·les l’origen de la violència”.

El cas és que Arimany no ha ocultat mai la devoció que li suscita Sala, a qui considera el millor autor viu de la literatura catalana. Per això va celebrar com un èxit majúscul poder publicar la traducció al castellà de Els nois, i repeteix un any després amb Persecució, premi Crexells 2019 i que arribarà el 18 de gener a les llibreries. A Los chicos disseccionava les misèries de quatre personatges d’un petit poble gironí (Vidreres, per què no dir-ho) a partir de la mort en accident de trànsit de dos germans. Persecución arrenca amb el testimoni d’Albert Jordi, parricida confés de la seva esposa. Com diu Arimany a la nota de l’autor amb què clausura el llibre, “L’autor torna a acostar-nos a l’abisme del mal i de la mort, adoptant una narració coral a quatre veus, aquesta vegada en primera persona i a través del flux de consciència que es desplega al voltant d’uns personatges que es veuen arrossegats per la fugida de l’assassí”.

Tot això, l’estiu del 2017, amb el teló de fons dels atemptats de les Rambles i l’eclosió de l’independentisme català: “Persecució planteja una anatomia del mal que atrapa i incomoda el lector, un viatge que l’atreu a parts iguals, una lectura que et clava ganivetada rere ganivetada però que no pots abandonar. És impossible sortir-ne indemne, i quan l’acabes és com si t’haguessin atonyinat. És, en fi, un dels millors llibres que he llegit”. Segur que al lector mexicà li agradarà.