Arnau Orobitg recitarà poemes del seu llibre Xant de Cabrota avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Trenca d’Andorra la Vella. Ho farà acompanyat per Arnau Obiols a la percussió. L’espectacle s’ha representat vuit vegades. Xant de cabrota és la personal interpretació que l’autor, pastor d’ofici, fa del cant d’ocells. Ja té nous projectes en preparació.

En una època en què per a molts són Malos tiempos para la lírica n’hi ha que creuen, com Gabriel Celaya, en el seu moment, que La poesia es una arma cargada de futuro. Encara que aquesta vingui de la mà d’un ocell de mal averany com és la cabrota 
Sí, sí. És el bagaleu andorrà i el gamarús català.

Els clàssics llegien el futur segons el vol de les aus, l’anomenada ornitomància, i han perdurat dites com xant de cabrota/ pren-ne nota. I això que el fet que quan els pagesos en veien una ja es podien donar per morts, ells o algú de casa seva.
L’ornitomància està representada en tota la humanitat, qualsevol cultura que hagi viscut sota un cel ple d’ocells n’ha tret algunes conclusions endevinatòries.

Porteu amb el músic alturgellenc Arnau Obiols l’espectacle a La Trenca però ja ve força rodat, ha passat entre altres llocs, per Mallorca, Montesquiu, el Museu Marés de Barcelona o Alins.
L’hem representat vuit vegades pel moment el Xant de Cabrota com a espectacle. És un format de duet amb l’Arnau Obiols, a la bateria i cantaautor i jo hi he posat els versos, que són el que es recull en el llibre que té a més, aquell llibret complementari estucat que és una aposta estranya de partitures i de literalització de la música.

Hi ha vuit recitals però amb un parèntesi obligat a l’estiu per atalaiar als Alps francesos un ramat de 1.600 ovelles merines.
Hi vaig anar. Són entre quatre i cinc mesos que passem a muntanya i hi anem amb família, amb tota la tropa, la dona i el nen i anem als Alps de Provença i portem, com deies, una ramada grossa unificada entre ramaders provençals i sí, al voltant dels 1.500-1.600 caps. Són els Alps del sud i si mai ens surt un Xant de cabrota durant aquells mesos no el podem fer. És entre juny i finals d’octubre. Jo estic allà dalt.

És una activitat que dus a terme des de fa tretze o catorze anys.
Aquest any serà ja la catorzena i sempre als Alps. Jo ja m’he fet el meu nínxol i m’agrada. Conec els ramaders i he anat canviant de muntanyes per allà. M’agrada l’ecologia d’aquelles muntanyes perquè són molt mediterrànies i sempre hi ha bonança i per guardar el bestiar és el millor. M’agrada, m’agrada. Al final acabes creant una mena d’afinitat. La Provença, per mi, té un gran parangó amb Catalunya.

Tornant a l’espectacle, hi ha un recital recent a la sala d’exposicions de Govern al Parc Central d’Andorra la Vella, a una hora poc habitual i amb un públic escollit.
Sí, el Xant de Cabrota va ser com l’acte inaugural  de l’Andorra Crea. Va ser a una hora estrambòtica i com deies tancat al públic perquè estava reservat a programadors, autoritats, i malauradament no el vam poder obrir al públic en general. Tot i que la sala estava plena de gom a gom.

També hem de fer esment a les participacions reeixides en el concurs d’escultures de gel del Pas de la Casa.
Les darreres ocasions que s’ha celebrat m’ha anat força bé. Sempre m’he endut un premi o un altre. Però ara per la manca de precipitacions i l’augment de temperatures fa dos o tres anys que no es fa. Fatal.

A més de la poesia, ets un artista que toca diverses branques com ara la participació al projecte Murs que parlen de Sant Julià de Lòria, amb una obra a la paret del cementiri vell de la parròquia, a la carretera d’Espanya.
Allò ho vam fer a quatre mans amb el Xavi Casals.

Està vinculat amb l’aplec de la Verge de Canòlich però n’hi ha un a l’Alt Urgell que vincula l’ofici de pagès amb el muralisme.
Allò és Castellciutat.

L’últim pastor d’allà va ser el Monsero, que era manxol.
Exacte. El mural es diu El ramat del Monsero.

Quins projectes tens?

Em van donar l’any passat la beca d’escriptura del Govern i he escrit un poemari i la part de text ja està feta. El poemari es titula Herbari hermètic i tinc tot el component de lletra però el faig completament binomial amb la il·lustració. Faig casar vers i il·lustració amb la mateixa importància i ara estem preparant-lo i les il·lustracions més o menys les tinc i tot està bastant encarrilat. Només falta trobar el format editorial.

En el llibre Xant de Cabrota també vas fer les il·lustracions.
Sempre m’agrada posar-hi algun dibuix. En el primer poemari n’hi havia quatre, a Xant de Cabrota n’hi ha deu i aquí n’hi haurà una trentena.

Teniu la idea de continuar representant el Xant de Cabrota?
Tenim algunes actuacions previstes per a l’any vinent,  una d’elles propiciada per l’Andorra Crea i segurament estarem al Festival Literarum que se celebra a Móra d’Ebre i, a part d’això, amb l’Arnau Obiols esperem fer noves col·laboracions i estem començant a preparar un nou projecte.