Revifa la sardana amb el nou impuls que li van donar Dani Pérez, que va presidir l’Agrupació Sardanista des del 2001, i Teo Armengol, que el va substituir l’any passat. I ho han aconseguit predicant la fe en la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan –és a dir, amb els tallers per aprendre a ballar, comptar i repartir que imparteixen des del curs passat i per on ja han desfilat una vuitantena de nous balladors– i amb cops de sort com el que van tenir setmanes enrere. Resulta que Carolina d’Areny-Plandolit Balsells havia conservat a l’arxiu familiar les particel·les de dues sardanes que els mestres Carles Gestí (1928-1989) i Narcís Juanola (1907-1985) van dedicar als seus pares, Ramon i Antònia, i va tenir la feliç ocurrència d’oferir-les-hi a l’Agrupació. Naturalment, a Armengol li va faltar temps per dir que sí i incorporar-les al fons de sardana andorrana de l’entitat. Un fons considerable que justament ara s’està inventariant i ordenant i que, es calcula, conserva prop d’un centenar de partitures i particel·les de sardanes amb ADN andosí. És a dir, encarregades per l’Agrupació, escrites per un autor local o dedicades a una personalitat de casa o vinculada al nostre país. 

Es tracta de Petita Maria Antònia, originalment escrita per a piano i veu –una sardana cantada: per a alguns, una aberració, per a d’altres, el futur de la dansa– amb música del mestre Gestí i lletra de Josep Maria Martorell; i d’Ordino, aquesta –ja s’ha dit– de Narcís Juanola i dedicada a Antònia Balsells. Totes dues, del 1947. El cas és que Armengol va guardar les particel·les, sí, però primer en va buscar les gravacions per saber com sonaven, “i em vaig endur la relativa sorpresa que eren precioses. No em podia quedar allò per a mi i vaig tenir una pensada de les meves: i si les reestrenéssim, i ho féssim a més a Ordino?” Doble match perquè resulta que cal remuntar-se als anys 70 per trobar l’última vegada que es van ballar sardanes a la parròquia –amb l’excepció de Sornàs, on encara se’n ballen per la festa major, però amb música enllaunada.

Dit i fet. Com que Gestí era fill de Manresa, va contactar la Ciutat de Manresa, la cobla de la capital del Bages: “Va ser plantejar-los la idea i posar-se a la nostra disposició”. Així que el 5 de juliol a les 18.30 hores hi haurà cobla i sardanes a Ordino, per primera vegada en quasi mig segle. El millor de tot és que no es tracta d’un miratge. La sardana ha superat el greu risc que corria per falta de relleu generacional. És cert que la mitjana d’edat dels prop de dos-cents socis de l’Agrupació frega els 60 anys, i que la balladora més veterana en té 93!, però els tallers que van instaurar l’any passat a totes les parròquies han permès incorporar saba nova. El repte següent, diu, és aixecar una colla de competició, “i ho tenim entre cella i cella”.

Però el sentit de tot plegat és la temporada sardanista, que va arrencar oficiosament al març amb la Constitució i que fins a l’aplec d’Encamp, el cap de setmana després de Meritxell, concentra una trentena de ballades. L’assistència mitjana oscil·la entre els 60 i els 80 balladors –ara pensin vostès quantes manifestacions artístiques o culturals són capaces de reunir cada setmana aquesta quantitat de gent– amb pics com la festa major de la capital, on es poden superar fàcilment els dos centenars. Les altres cites ineludibles, l’aplec de les Valls d’Andorra, aquest dissabte amb les cobles Bellpuig, Jovenívola de Sabadell i Ciutat de Terrassa, i la festa major de Sant Julià (27 de juliol). I entremig, les ballades d’estiu, cada dissabte de juliol i agost de forma alterna a Andorra la Vella i Escaldes.

I ara, facin el favor de començar a comptar. Ja repartiran quan en sàpiguen.