Tot es va fraguar per casualitat, com ja explicàvem en aquestes pàgines fa pocs dies: Antonio Pérezz Cortés en el seu recórrer el món va ensopegar amb Tote Zabelinha. No ho sabia, quan començaven a parlar, però es tracta d’un dels cantants més reconeguts a Cap Verd, el seu Serrat si volen. Van xerrar, es van fer amics i de tornada va proposar a l’Escola Folk del Pirineu que el convidessin. Et voilà. Aquí està Zabelinha, passant uns dies amb l’Antonio a Bellpui (Valls d’Aguilar) i preparat per al concert de demà a Arsèguel (en obert, de franc) i la classe magistral de dissabte (per a músics inscrits). El públic coneixerà alguns dels temes de Zabelinha -com Diploma, un dels hits a YouTube- i els explicarà alguns particulars de la música del seu país, aquella que va exportar arreu del món l’enyorada Cesária Évora. “Antes de Cesária ja hi havia músics del nostre país que feien gires per Europa, però és ben cert que el seu públic principal seguien sent els capverdians mateixos”, reconeix el cantant i compositor. El que va aconseguir Cesária, puntualitza, va ser anar molt més enllà: va passejar la música del seu país per Austràlia, per Amèrica, pel Japó, pertot Europa... Una de les claus extramusicals van ser els bons mànagers de què es va envoltar. Això sempre compta en la indústria musical, que no deixa de ser això, una indústria. És la manera com la cantant va véncer i convéncer una societat que d’entrada -al seu país també- quasi la mirava amb menyspreu: aquella dona d’edat, descalça sobre l’escenari... “Primer la van enviar a Portugal i és des d’allà des d’on tot va començar. Ningú enganxava el públic com ella. Cesária sabia cantar, sabia com connectar amb la gent”, recorda el seu compatriota.
A Cap Verd, apunta, la música d’arrel és la morna, amb aquell so marcat per la nostàlgia. És el més popular. Però també és música del país la coladeira, un estil més rítmic. Seran aquests ritmes els que protagonitzin el concert de demà. Amb alguna samba barrejada. A banda, a Zabelinha li pica el cuquet de fusionar aquests ritmes amb la música tradicional pirinenca. Tot és posar-s’hi. En tot cas, promet que la festa serà grossa.
