Cadascú té el seu Bartomeu Rebés. El meu, disculpin la vanitat, és el que el 28 d'octubre del 1943 va rodar d'estranquis i des del balcó del casalot familiar a la plaça Benlloch la lectura de la sentència que condemnava a mort el pobre Pere Areny. Ja saben, el fratricida de cal Gastó. Minuts després el passaven per les armes al cementiri vell de la capital. Es veu que en certa ocasió el va prestar a un amic i que mai no el va recuperar. L'única còpia coneguda es conserva avui a l'Arxiu Nacional. Doncs bé, el Bartomeu –disculpin ara la familiaritat– del fotògraf anglès Louis Porter és el de les cartes grises amb què es va topar quan la Fundació BR li va proposar de fer una aproximació als fons oceànics de la col·lecció de fotografia: 62.000 documents, a l'alçada del llegat de Fèlix Peig. 

Cartes grises?, es demanaran. Sí, home: aquests retalls de cartolina que els fotògrafs utilitzen per calibrar la llum i el color abans d'una sessió, sense cap lògica compositiva ni intenció estètica, diu. Són imatges destinades a les escombraries i que el fotògraf mai de la vida hauria considerat aptes per ser exposades precisament pel que tenen de casuals, d'utilitàries, de descartables. Rebés, no; ell les guardava, amb el mateix entusiasme amb què guardava dibuixos, plànols, partitures, revistes, eines i objectes. Tot el que fos susceptible de guardar. 

I per què  s'ha enganxat Porter a les cartes grises? Doncs perquè mostren sense voler –recordin sempre el que deia el clàssic: "Las cosas hay que hacerlas con desdén"– el món quotidià de l'autor, precisament el que ell no considerava digne de retratar: unes sabatilles de feltre, una planta marcida, unes rajoles trencades, uns mobles mig desballestats. "La vida que no posa a les fotografies", diu. Per ell, les cartes més originals de totes.
No sabrem mai el que n'hauria opinat Bartomeu, que d'entrada les va descartar –però que no les va destruir. Però és el que ha captivat la mirada de Porter. Les cartes grises i també les fotografies que no haurien passat mai el tall d'una mirada professional: mogudes, tallades, repetides, copiades o parcialment velades. Material objectivament defectuós que la mirada del fotògraf ha reconvertit en art.

Amb tot aquest fato Porter ha armat Carta grisa, l'exposició que fins al 21 de novembre penjarà a la seu d'Editorial Andorra que inclou a més una trentena de collages, fotografies de Rebés col·locades sobre portades de les revistes professionals –Photo Ciné Revue, Photo Magazin, Arte Fotográfico– en què sovint s'inspirava, i un fastuós llibre-catàleg que convida essencialment a reflexionar sobre el valor artístic del que queda als marges, dels errors, del descartable. Del que sembla cridat a l'oblit. Que en realitat és el 99% del que fem i diem al llarg del dia. Que d'això algú pensi que en pot sortir art  és altament reconfortant.