D’acord: encara queden unes quantes llunes, perquè està previst que el tercer projecte en solitari de Landry Riba no es concreti fins al maig. Però és l’aventura més marciana –musicalment parlant– que s’ha intentat els últims temps per aquí dalt, i és per tant just i necessari que en parlem avui i aquí. El baixista i compositor no es tancarà l’any que ve a l’estudi sinó que carregarà l’estudi a l’esquena per endur-se’l als set espais on enregistrarà els set temes d’un disc que serà probablement el primer disc itinerant de la nostra història, que ja té escrit a mitges però que encara no té nom.

Seguiran, és clar, la línia clara, minimalista i atmosfèrica dels dos primers, We Were Trapped In The Dream Of a Dog i Tales From Behind The Mirror. És a dir, corda clàssica –violí, viola i violoncel, amb unes engrunes d’electrònica i, és clar, el baix marca de la casa– i la col·lecció de sons incidentals que esquitxen les seves... ¿cançons? Atenció, però, que aquí no seran les campanades de la Saturnina, la degana de les campanes de Sant Serni; ni les esquelles d’un ramat de vaques brunes, ni una tronada d’estiu ni la fina pluja d’abril. No. Riba vol donar cabuda instrumental als espais on tirarà endavant aquesta proposta insòlita.

¿I com obrarà aquest petit miracle? Doncs fàcilment: si mentre graven el vent es cola per una escletxa dels murs de la capella romànica de torn, bufarà al disc un ventet del nord; si pel que sigui cruix el soler de la casa museu on també té entre cella i cella gravar, el rac-rac quedarà com a fons rústic del tema. I anar fent. Es tracta, diu, de treure la música dels llocs habituals, de buscar-li escenaris inèdits i que la defineixin a la vegada a ella i al territori. Perquè el que busca, insisteix, és una música amb arrels. A la capella i el museu s’hi afegiran molt probablement un espai industrial, una emissora –i no vol repetir a Radio Andorra, així que Sud Radio té moltes paperetes– i naturalment la muntanya, una borda o un refugi.

Són de moment només idees, subjectes totes i com es veu a l’autorització dels titulars –administracions i particulars– i en última instància dependrà que pugui reunir el pressupost necessari, una xifra que calcula que pot quadruplicar els 4.000 euros, aproximadament, amb què havia materialitzat els dos discos anteriors. S’entén, diu, si tenim en compte que a banda dels músics, que aniran canviant perquè “no puc pretendre tenir-los quinze dies a la meva disposició”, caldrà mobilitzar un estudi d’àudio i també de so. I quan diu “mobilitzar” ho diu en sentit literal, perquè a cada localització s’enregistrarà només un tema i l’equip tècnic viatjarà amb els músics pels set escenaris previstos. Serà, a més, un disc integral i maratonià: a més de les pistes s’enregistrarà in situ un videoclip de cadascun dels temes –amb Álvaro Rodríguez Areny a la realització– i el calendari és tan ajustat i ambiciós com tot plegat: gravar al maig, editar-lo a l’estiu i treure’l al mercat l’últim trimestre del 2017.

Atrevit, sí, però en absolut original, adverteix. La llumeneta se li va encendre una altra vegada a Islàndia i de nou gràcies a Olaf Arnalds, que ja li va inspirar el gir atmosfèric i que a l’estiu es va embarcar en una aventura molt similar, però en gran: Island Songs, set temes escrits, gravats, enclipats i publicats durant set setmanes consecutives. “Encara que no hagis estat mai a Islàndia, ho sents i ho veus i acabes coneixent aquella gent i aquells espais: ¿com no se m’havia ocorregut abans?” Així que a falta d’un Olaf Arnalds tindrem un Landry Riba, amb una única pega: el nou projecte s’ha acabat colant al davant d’aquella idea tant o més pintoresca que era aixecar tot un disc a partir d’una col·lecció de cartes personals, aprofitant per exemple el frec d’una ploma o bolígraf sobre el paper o el tac-tac-tac d’una màquina d’escriure. Una estupenda ocurrència que ja té embastada però que haurà d’esperar al 2018.

Un Landry d’altura per a Sorteny

La cita és el 17 de desembre al refugi de Sorteny, que obrirà excepcionalment per a l’ocasió. A 2.000 metres d’altitud, en ple parc natural i al peu de la Serrera i l’Estanyó. Quasi res. Landry Riba hi repassarà els dos primers discos. Catorze temes, en total, adaptats a les circumstàncies perquè tot l’equip, diu, s’haurà de pujar a cavall de personeta i ha calgut eliminar per tant el teclat. Així que serà un Landry d’altura i de corda estricta, sense afegits ni excuses. L’acompanyaran Sílvia Garcia, a la viola, i Mireia Planas, al violoncel –totes dues, habituals de les aventures instrumentals de Riba–, i aquesta vegada estrenarà músic: el també violinista Ivan Garriga, professor a l’Escola Folk d’Arsèguel i membre de la Rufaca Folk Jazz Orchestra. ¿I per què a Sorteny? Per la dèria aquesta de dur la música a escenaris poc convencionals, “i perquè la muntanya és al final el lloc on van néixer bona part d’aquests temes: és una forma de tornar-li el que m’ha donat”. Inicis, per exemple –el trobaran al Youtube–, es va concebre i enregistrar, diu, a la colladeta de sota del pic de Casamanya, no gaire lluny de Sorteny. També perquè el setembre de fa dos anys ja va proposar un experiment similar: aleshores, a Juclar; ara, en altura i amb el plus d’aventura –controlada– que dóna la pujada amb raquetes de neu. Per cert, places limitades.