Dotze mesos i 1,3 milions després, tornem a tenir Auditori. No direm que nou de trinca, però gairebé, perquè com diu el cirector d'Acció Cultural, Joan-Marc Joval, "el que hem fet és molt més que una intervenció cosmètica". De fet, el que més percebrà l'espectador seran precisament els canvis cosmètics, la mà de pintura, la renovació de la fusteria, la senyalètica, els acabats i els detalls. Però el gros de la inversió se l'han cruspit les "entranyes", diu, de l'equipament, els elements tènics i de funcionament: s'ha renovat de dalt a baix el sistema elèctric, la climatització i les grues de llum. A més, s'ha adaptat l'equipament a la futura lei d'accessibilitat, retiran tla primera fila de butaques i habilitant l'espai que deixen les butaques dels extrems a les persones amb mobilitat reduida, s'ha reactivat el sistema de domòtica, fins ara fora de servei i que permet controlar la climatització de forma remota, s'ha ignifigat tot l'edifici, s'han renovat els camerinos i l'accés exterior, amb jun pavimentr nou i pilones per evitar l'accés rodat, s'ha retocat la imatge i s'ha millorat la seguretat de les instal·lacions, amb una escala exterior que en cas d'emergència serviria per evacuar els espectadors del segon pis. Tot, insisteix Joval, sota els criteris d'eficiència i sostenibilitat. I el resultat conclou "és que després de trenta anys en què pràcticament no s'hi havia fet res més enllà de l'estricte manteniment, tenim Auditori per a una generació".
Ho comprovarem el 27 de febrer, quan Enric Bartumeu (a) Kic Barroc, estrenarà les instal·lacions amb el nou disc, Entor, vinil acabat de sortir del forn amb vuit temes que passen pel sedàs del seu particular jazz les nostres muntanyes, els nostres rius i, en fi, els nostres paisatges. A Kic Barroc el seguiran l'endemà l'ONCA i Carmen Linares amb El amor brujo –ja saben, el concert de presentació del ClàssicAnd– i en endavant ja es veurà, perquè una altra de les novetats d'aquesta etapa que tot just ara comença és que Cultura ha eliminat –amb bon criteri– la Temporada que des del 2015 i fins que fa un any van començar les obres venia programant a Ordino. Un cartell que replicava el d'altres festivals i que amb els anys, argumenta Joval, havia perdut el sentit perquè en un calendari artístic tan saturat com el nostre –el 2025 van comptabilitzar 237 concerts, quatre a la setmana– o amb una oferta perfectament coberta per comuns i privats "no cal que el Govern destini més recursos a programar espectacles que ja tenen el seu circuit". Així que no hi haurà temporada a l'Auditori. Com a mínim, de música diguem-ne popular, perquè ja hem vist que la clàssica síque tindrà –per di– el seu racó amb la programació anual de l'ONCA. Els recursos que el minsteri s'estlvia amba questa nova línia ja s'han redirigit, diu Joval, a altres iniciatives destinades a satisfer la creixent demanda de serveis dels nostres creadors: ampliació del programa de subvencikons, convenis amb el Festival de Teatre al Carrer de Sant Julià i amb la Xarranca, amb la Institució de les Lletres Catalanes i amb Literland... "En qualsevol cas, això no vol dir que ens desvinculem de la programació musical, perquè continuen donant suport al Jambo, al Festoival de Musica Antiga dels Pirineus i al ClàssicAnd, i seguirem programant els cartells Canya als museus i Nits d'esitu als museus".
El que ja no veurem a Ordino seran artistes com José Mercé, Jarabe de Palo, Rozalén, Jorge Drexler, Fito Paéz, James Rhodes, Dulce Pontes, Pablo Milanés, Julieta Venegas, Joan Dausà o Sopa de Cabra, per dir-ne només alguns dels que hi havien desfilat els últims anys. Els veurem a altres escenaris, segur, però no a l'Auditori. Definitivament, serà una altra cosa.
