Diari digital d'Andorra Bondia
L’1 de desembre del 2015 es van cremar excepcionalment falles a la plaça de les Arcades per celebrar l’ingrés a la llista del patrimoni mundial immaterial de la Unesco.
L’1 de desembre del 2015 es van cremar excepcionalment falles a la plaça de les Arcades per celebrar l’ingrés a la llista del patrimoni mundial immaterial de la Unesco.

Auditoria del foc


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

La Taula Nacional proposa que les falles s’ensenyin a l’escola i siguin la referència turística del país el mes de juny.

L’1 de desembre farà quatre anys, quatre, que la Unesco va inscriure les festes del foc del solstici d’estiu a la llista del patrimoni mundial. Una candidatura que, segur que ho recorden, reunia una seixantena llarga de localitats de banda i banda dels Pirineus que la nit del 23 de juny es dediquen a fer rodar el foc. Incloses naturalment la capital, Escaldes i Sant Julià. La primera preocupació, recorda Albert Roig, aquí amb la capa de portaveu dels Fallaires d’Andorra la Vella, va ser no morir d’èxit, que amb l’eufòria del moment l’invent no se’ls n’anés de les mans. “El que ens feia més por era cert risc de massificació, no tant al carrer com del fallaire, que de sobte hi hagués un boom i tothom volgués cremar falles”, diu. Com a mesura preventiva van instaurar un període d’inscripció i un topall, però els temors van resultar infundats: “Ens hem mogut sempre al voltant del centenar de fallaires, deu amunt o deu avall, entre infantils i adults”.

Si ho tornem a recordar aquí, a part de l’efemèride és perquè precisament avui s’inaugura al Centre de Congressos de la capital el IV Simposi internacional de focs festius de la Mediterrània, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner i la SAC, i que concentra en tres intensos dies una vintena de comunicacions, quinze documentals, una desena de presentacions de llibres i quatre exposicions. Tot, centrat naturalment en el món de les falles, haros i brandons. Doncs bé, la ponència inaugural la impartirà Roig sota el títol Bases per a la preservació, salvaguarda, divulgació i difusió de la festa.

Però parlàvem de la forma com la inscripció al patrimoni mundial de la Unesco havia afectat els nostres fallaires. El segon repte, hi torna Roig, va consistir a dotar els fallaires del país d’una sola veu que exercís com a interlocutor a l’hora de dirigir-se amb les institucions. Això es va aconseguir el 2017 amb la constitució de la Taula de fallaires, amb representants de les colles d’Andorra la Vella, Sant Julià, Escaldes, Encamp i des de fa dos anys, Ordino. “La feina que des de la Taula ens toca fer ara és acompanyar grups de joves que sabem que volen cremar falles: ensenyar-los a construir-ne i a cremar-ne, perquè ho puguin fer ells als seus pobles. I sabem per experiència que perquè una colla fallaire acabi tirant endavant cal el suport de les institucions”, diu Roig. I que és possible ho demostra la colla d’Ordino, que es va estrenar la revetlla de Sant Pere del 2018 i que avui formen una vintena de fallaires.

No es tracta d’inventar-se una tradició, insisteix, sinó de ressuscitar-ne una que havia desaparegut –com a la capital, d’altra banda, on s’havien cremat fins als anys 50, van caure en desús i es van reimplantar el 1996– i que a més s’estenia per tot el país: “No era una cosa de quatre il·luminats ni es cremaven només a Andorra la Vella. Hi havia falles a tots els pobles: a Ordino, però també a Sornàs,  on es plantava un pi a la plaça, a Ansalonga i a la Cortinada; a Encamp, els nois de les Bons baixaven fins a la Mosquera i després tornaven a pujar.” Per això és important, diu, estendre a les altres parròquies fallaires la recerca feta a la capital i que s’ha plasmat en la monografia Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella i en el documental El camí del foc. La cremada de falles d’Andorra la Vella.

Què queda per fer? Roig ho té clar: d’una banda, molta pedagogia a les escoles. No només de les falles, sinó també de les altres festes declarades d’interès cultural, i d’una forma reglada, incloent unitats didàctiques i materials pedagògics al currículum acadèmic. “Fer un pas més a les bentencionades i esporàdiques xerrades que hem fet fins ara a instàncies de les escoles”, diu. I per rematar-ho, la difusió externa, que fins ara ha anat a càrrec dels col·lectius fallaires i que, considera, “requereix la implicació dels gestors del turisme per divulgar la festa més enllà de les nostres fronteres”. L’objectiu? “Convertir el solstici d’estiu i les falles, en la referència turística del juny al país”.

Un simposi sobre el foc sense cremada de falles, però amb vint ponències i un espectacle de dansa

Al Simposi internacional de focs festius de la Mediterrània que arrenca avui a la capital hi faltarà paradoxalment l’element essencial, que n’és el foc. Diu Roig que l’organització els ho va demanar, però que una de les consignes per preservar el caràcter genuí de les falles és cremar-les quan toca, i només quan toca, que és la Nit de Sant Joan. L’1 de desembre del 2015 es va fer una excepció per celebrar l’ingrés a la llista del patrimoni mundial de la Unesco. Però va ser exactament això: una excepció: “Si creméssim pel solstici d’hivern, com a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, potser ens ho hauríem pogut rumiar. Però és que, a més, en aquesta època el beç no es pot pelar”. En fi, que no hi haurà foc ni falles, però sí una nodrida representació local, començant per l’esbart Dansaire, l’esbart Laurèdia i l’esbart de les Valls del Nord, que ballaran, ells sí, les danses que ballen la Nit de Sant Joan –i la de Sant Pere, en el cas d’Ordino–, en un espectacle conjunt que han titulat Danses al voltant del foc. Entre les comunicacions. Tere Mora parlarà sobre la figura del fallaire major –ella va ser la primera de l’era moderna, el 1997–, Arnau Colominas, sobre la desviació andorrana de la Flama del Canigó, i Domènc Bascompte, sobre la crema del Mai de Canillo. També llegiran comunicacions Jordi Pasques (Indicis de fogueres cimals de Sant Joan a la vall de Sallent), Fabiola Sofia Masegosa (La Santatonà de Morella) i Cristina Orduña (El foc com un codi d’interpretació cosmològica i terapèutica).

Andorra
falles
festes del foc
Simposi
Unesco
patrimoni de la humanitat
Albert Roig
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic