Ballar i actuar des de casa (però amb Zoom)

Dimarts a la tarda va ser la primera classe virtual. Els set alumnes del grup de grans de juvenils -entre els 15 i els 17 anys- es van connectar a la sessió convocada per Mercè Canals a la plataforma Zoom, i a treballar. No és òbviament el mateix que una classe presencial, perquè el treball de l'actor és per definició intercatiu i indestriable de l'espai. Però és una manera "de matenir el caliu, de veure'ns les cares, d'esbargir-se i d'aprofitar el temps", diu la directora d'Entreacte, després de les maratons de deures que aquests dies han de gestionar en solitari: "Ja els havia donat feina per fer a casa, que investiguessin els antecedents del seu personatge i que li creessin un perfil. Quan treballem junts intento marcar-los les pautes per dir el text. I de moment, funciona".

Una altra cosa és si aquesta feina eminentment virtual acabarà pujant a l'escenari. En el cas d'aquest grup, el que assagen és Joves rebels, adaptació de La edad de la ira i l'espectacle que havien d'estrenar a final de curs, cap a mitjans maig. Òbviament, és impossible aventurar res per a aquesta data, i ni tan sols per més enllà, perquè com diu Canals, "en el millor dels casos, si al juny ja s'ha aixecat el confinament, el més normal és que encara no es permetin concentracions de gent en un espai tan petit com un teatre". La qüestio és que la sessió va sortir rodona. Tant, que la setmana que ve s'hi afegiran assajos telemàtics per als altres dos grups juvenils de l'escola. En total, una trentena d'alumnes. Els que de moment n'han quedat al marge són els més petits: amb ells, diu Canals, és més difícil mantenir l'atenció a través de la pantalla durant gaire estona.

En aquesta mateixa línia es mou Líquid Dansa: més de 450 del mig miler d'alumnes de l'escola s'han inscrit a les classes virtuals que van començar dilluns. De nou, a travésd de la pataforma Zoom, "que potser no és la solució òptima per treballar la dansa però és la que tenim, i funciona prou bé", adverteix Mònica Vega. Ha calgut adaptar-s'hi, és clar, i adaptar les classes a la situació i als condicionants físics: "Hem ajuntat en un sol grup, segons el contingut, els alumnes que assistien a classe a Sant Julià, a Escalde si a Ordino, i he tingut en compte que no és el mateix ballar a l'escola que na casa, on sovint l'espaio és molt limitat. Tampoc els continguts poden ser els mateixos, perquè els nens potser segueixen la classe sols, i no és el moment de tenir una mala caiguda. En aquest sentit, hem tinguit sort que el curs estava avançat i tothom sap perfectament quins exerccis d'escalfament ha de fer per evitar lesions".

La resposta, diu Vega, ha sigut "entusiasta", tant per part dels alumnes com de les famílies i dels professors: "La comprensió dels pares ha sigut total, i aquest compromís ens ajuda a mirar el futur amb confiança". Líquid Dansa manté la quota mensual, però sensiblement rebaixada, i tan sols han registrat una trentena de baixes: "Totes, comprensibles, perquè no tothom disposa dels mitjans tècnics adequats, i hi ha hagut també casos de nens que no es veien amb cor de seguir les classes virtuals. Nosaltres, això, ho comprenem i ho respectem". I aguantaran així fins quie s'aixequi el confinament. Nno compten que abans de maig. I encara llavors, veurem en quines condicions, adverteix Vega. I això que no era benbé així com havien previst que anirien les coses: "Inicialment no vam plantejar classes virtuals perquè pensàvem que només serien quinize dies, i que el temps perdut el recuperaríem durant les vacances de Setmana Santa. Però òbviament, això no serà així, i no podíem deixar els alumnes penjats". Doncs a ballar.

L'optimisme que destil·len Canals i Vega es més matissat en el cas d'Irina Robles: L'Animal va tancar el 13 de març, compta a continuar així com a mínim tot l'abirl i fins que es reprenguinel curs escolar. Si és que es reprèn, és clar. Diu que els primers dies de confinament es van fer assajos virtuals amb els grups de joves i d'adults de l'escola, però que s'ha comprovat que les classes temeàtiques, en el cas del teatre, "no tenen sentit, perquè ens hem de moure per l'espai, hem de treballar la tècnica, i molta de la feina de l'actor és en grup". Una altra cosa, diu, és mantenir el caliu de l'escola a través de les xarxes, essencialment Instagram, i convocar activitats en grup com va ser el Dia Mundial del Teatre, amb la participació de cinc intèrprets del país -Clàudia Riera, Oriol Guillem, Toni Zamora, Joel Pla i Jèssica Casal- establerts a fora. També els faciliten eines -trucs per memoritzar el text, oi per crear un personatge- però són extres, "no classes pròpiament dites". I sense la intenció de "saturar", perquè les axrxes buellen de contingut, aquests dies. En són conscients, conclou Robles, "i per això mentre duri aquesta situació no passarem les quotes".