A finals del segle XVIII, el filòsof anglès Jeremy Bentham es va empescar un curiós dispositiu, el panopticon, una presó en forma de torre circular on un sol guarda, enfilat a dalt de tot, bastava per controlar totes les cel·les. Millor dit, permetia que els mateixos presoners esdevinguessin els seus propis vigilants: mai no sabien si el guàrdia els estava o no mirant i, així, autocensuraven el seu comportament. El concepte el recuperava al segle XX Michel Foucault per explicar els mecanismes de control de la societat contemporània. Doncs bé, ara, amb les omnipresents xarxes socials, la fórmula sembla més aplicable que no. Més o menys això es deuen haver dit els integrants de la Jove Companyia Nacional de Dansa, capitanejats per Rosa Mari Herrador, per concebre l’espectacle que presentaran dijous a l’Auditori Nacional, amb una segona funció l’endemà (a les vuit del vespre en els dos casos). 
L’espectacle es dirà, si no havia quedat clar fins aquí, Panopticon, en referència a aquesta arquitectura circular pensada perquè una única mirada pugui observar-ho tot sense ser vista. “Què passa quan aquesta vigilància constant, aquesta mirada externa ens acaba censurant i parant el nostre impuls?”, planteja el muntatge.
A través de la dansa contemporània, els joves posen en escena les seves inquietuds davant d’una societat que observa, compara, exigeix i consumeix sense límits. Herrador i els seus han concebut “un cos dins d’un sistema que ho vol tot: més ràpid, més, sempre més”.
També en clau reflexiva estrena espectacle la Jove Companyia Nacional de Teatre. Compareixen dissabte i diumenge a l’escenari de Les Fontetes amb Això no és teatre, una proposta dirigida per Xavi Pérez que juga amb els límits de l’escena i amb la relació entre els intèrprets i el públic.
En un futur que ja és avui, imaginar està estigmatitzat i crear és un delicte, proposen. L’art ha estat perseguit i els qui encara tenen forces per lluitar han estat empresonats. En aquestes circumstàncies, un grup de joves fugitius, a través del que coneixen, del seu llegat i del que encara poden imaginar, es demanen si segueix tenint sentit la raó de la seva pròpia existència. Què podran fer per aquesta societat que ha après a mirar sense actuar?
Això no és teatre es representarà dissabte a les  vuit del vespre i diumenge a les sis de la tarda, al teatre massanenc. 
Ambdues companyies, integrades a l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), pretenen amb aquests muntatges continuen oferint als joves artistes d’Andorra un espai de creació, formació i professionalització dins de les arts escèniques.
Els dos espectacles són fruit de processos de treball amb els joves intèrprets, que tenen l’oportunitat d’explorar diferents llenguatges escènics i participar activament en la construcció de les peces, destaquen des de l’ENA en nota de premsa.
Les entrades ja estan a la venda.