Balmaseda exposa els crancs de ‘La ruta migratòria’ amb Di Rosa, Viallat i Pignon

Té alguna cosa de justícia poètica que tornem a parlar dels crancs de Balmaseda precisament ara. Resulta que La ruta migratòria –així es deia i es diu aquella intrèpida instal·lació– va desfilar ara fa un any per ArtalRoc, en l’única individual que Balmaseda ha protagonitzat en els vint anys llargs que porta entre nosaltres. Avui seria impossible. Més ben dit, des de diumenge passat seria impossible perquè ArtalRoc ja és història i el ministeri no compta a disposar de sala alternativa com a mínim fins al gener. El cas és que La ruta migratòria, que una mica més i ni veiem, ha anat fent la seva via: el cap de setmana va desfilar per Flannerie d’Art Contemporain, la galeria que gestiona a París l’actriu Andréa Ferréol. I des d’avui i fins al 30 de setembre comparteix cartell al castell de la Tour d’Aigues, a Aix-en-Provence, amb una desena de patums de l’art contemporani, començant per Claude Viallat –recordin, en vam poder contemplar una retrospectiva a l’antiga sala de Govern, a bombers– i acabant per Hervé di Rosa i Ernest Pignon. Hi poden afegir altres figures de renom internacional com Fairey, Bolin i Bayret. Aquest és exactament el florilegi de noms entre els quals s’ha colat el nostre Balmaseda. I s’hi ha colat quasi literalment, perquè en realitat es tracta de fons de la col·lecció Fimac reunits sota el lema Regards des passionés. La ruta migratòria no en forma part, però hi participa per invitació expressa del chateau. I com es poden imaginar, Balmaseda encantat. L’al·legoria de les migracions que constitueix la instal·lació és la  seva primera (i última, diu) incursió en la ceràmica. Per això el 2018 es va traslladar a la Bisbal i s’hi va passar quatre mesos modelant i coent els prop de 2.300 crancs, un a un, que conformen l’obra, que es va estrenar a la localitat empordanesa, que després va desfilar per l’Espai Isern Dalmau de Barcelona i –in extremis– ArtalRoc, i que l’any passat ja es va exhibir a la fira Fiac de París, ciutat on Balmaseda sempre s’ha mogut com peix a l’aigua. Si  recorden, La ruta migratòria neix de l’escena de milers de crancs que cada any desoven al Carib, a la seva Cuba natal. Ell els recorda inundant les carreteres d’entre Trinidad i Cienfuegos, i ha reproduït a la instal·lació l’efecte sensacional d’aquella migració massiva.