Va ser l’última exposició del pintor, escultor i gravador català Eduardo Arranz Bravo (Barcelona, 1941-2023): es titulava Diàleg i va penjar a l’ambaixada espanyola entre el juny i l’agost de l’any passat. Arranz-Bravo va morir a l’octubre, així que Javier Balmaseda va tenir el privilegi de compartir-ne el mutis. Perquè Balmaseda era l’altre interlocutor de Diàleg, una ambiciosa exposició que reunia en un mateix espai una vintena d’obres de l’ideòleg del Projecte Caldes –projectes d’escultures de mitja format, obra pública i instal·lacions– i una desena més de teles de l’artista català, que va transitar entre l’abstracte i la neofiguració, i que molts recordaran per la performance amb què el 2017 va inaugurar la individual que li consagrava ArtalRoc, per no parlar del mural monumental de la fàbrica Tipel, visible des de l’A-7 a l’altura de Parets, que s’ha convertit en una peça icònica del pop català.
Doncs bé, rebatejada per a l’ocasió com a Un nouveau dialogue, une oeuvre différente, deux artistes, a partir d’avui i fins al 4 de juliol recalen a l’Institut Cervantes de Tolosa la trentena d’obres de Diàleg. Comissariada per Gabriel Serrano, Balmaseda hi compareix amb esbossos de les sèries Només aire, Infinit atzarós, Immersos, Vies i solucions, Tot és un i un parell de dibuixos de la intervenció al projecte Caldes.
