Les casualitats, ja saben. Aquesta pot semblar un pèl forçada, però resulta que Javier Balmaseda va obrir ahir la seva primera individual a Àsia: a la H Gallerie de Busan, la segona ciutat de Corea del Sud. Una prometedora aventura que li servirà, diu, per posar un peu al mercat oriental, que desconeix “absolutament” però en què té dipositades grans esperances. I resulta també que el 6 d’ocubre Ahmed Keshta inaugura Siria Vive, una col·lectiva en què participen una vintena llarga d’artistes espanyols i també sirians -a banda de Keshta- i en què l’ordinenc ha col·laborat amb La mortaja de jazmín, una curiosíssima instal·lació de què de seguida parlarem. ¿Què tenen a veure l’una i l’altra? Doncs que el símbol nacional de Corea, vés per on, és la rosa de Síria. I que Síria, o més concretament els refugiats de guerra d’aquest país del Pròxim Orient, és òbviament el motiu, el principi i la fi de la col·lectiva valenciana de Keshta. ¿Casualitat? ¿Afinitat? ¿Banal serendípia?
El cas és que les obres -les tenen aquí al costat- no tenen res a veure, però que un estrany fil les ha ajuntat aquí i avui. Balmaseda ha empaquetat cap a Busan una trentena de dibuixos de gran format, en la línia -perquè se’n facin una idea- dels que embolicaven els cavalls dissecats amb què es va plantar a Venècia. Dibuixos que no són altra cosa que instal·lacions en projecte. L’objectiu, diu, és pescar algun col·leccionista o, encara millor, alguna institució que s’animi a patrocinar alguna de les seves visions. El cert és que el debut de Balmaseda a l’Àsia havia de ser una mica més sensacional: inicialment havia de presentar-s’hi amb una monumental instal·lació que reprenia la idea bàsica de Sòlids aparents: ¿se’n recorden, d’aquells ratolins que circulaven en gàbies de filferro que l’artista modelava en forma de sofàs, cadires, taules i anar fent? Si la resposta és que no, entrin a la web de Balmaseda, i fliparan. Amb un detallet: aquí projectava aquelles gàbies sobre la façana d’un edifici, com si fossin una enorme bastida; no ha pogut ser, potser perquè un exèrcit de ratolins vius en una obra d’art és massa fins i tot per al paladar asiàtic. Tampoc ha pogut ser Fixats en la contemporaneïtat -els cavalls dissecats, vaja-, sembla que per problemes logístics. Així que al final, els dibuixos. Un començament.
Keshta, de la seva banda, comparteix cartell al Museu de Belles Arts de Castelló amb dos vells coneguts: Plensa i Ripo. I la seva instal·lació -Mortaja de jazmín- és als antípodes de la grandiositat de Balmaseda. Amb tres materials d’humilíssima extracció -teranyina de pega, un ninot articulat i flors de plàstic: tots ells adquirits al Party Fiesta!- ha creat una subtil, lírica metàfora de la tragèdia síria: el gessamí és òbviament Síria, terra pròdiga en aquesta flor; el ninot, els militars (i milicians) moguts per uns fils ocults que estan destruint el paradís; i la teranyina, la mortalla, el llençol amb què als països àrabs s’acostuma a embolicar els caiguts a la guerra. Mortaja de jazmín, en fi, és una instal·lació de butxaca -desmuntada, cap en una bossa de Pyrénées!- i junt amb Siria Vive viatjarà pròximament a Londres i Brussel·les. I Keshta li està agafant el gust -recordin les roselles fetes amb cedès de Burned- a l’arte povera. Difícil dir més amb menys.