Béjart en píndoles

Això pertany a la intrahistòria de la Temporada, però som gent de mena indiscreta i ho explicarem: quan preparava la programació del 2009-2010, al director artístic del cicle, el Josep Maria Escribano, volia el Béjart Ballet Lausanne. Només feia dos anys que el gran coreògraf marsellès havia traspassat i Gil Roman acabava d’agafar les regnes de la companyia. Com que no se’n sortia, i entossudit com estava, es va plantar a Biarritz i alguna cosa devia dir, o tanta vehemència va demostrar, que l’hereu de Roman li va respondre “molt bé, vindré, que voleu que ballem?” No va poder ser La consagració de la primavera, ni el Bolero (de Ravel, cal especificar?), dues de les coreografies emblemàtiques de Béjart: els quatre metres d’alçada de l’escenari del Centre de Congressos de la capital no ho permeten; en canvi, aquella nit del 23 d’octubre del 2009, sí que van interpretar un altre Stravinski, L’ocell de foc, i Ce que l’amour me dit, sobre música de Gustav Mahler, a les quals es va sumar Casino des esprits, de Roman en aquest cas. 

La companyia torna tretze anys després i Roman, en conversa telefònica amb el BonDia, prou que recorda aquesta anècdota i l’espectacle. El 2 de juny trepitjaran el mateix escenari per oferir un programa, Pièces curtes, que presenten com una suite que desplega tècniques de dansa diverses i els diversos vessants de l’obra del mestre. L’espectacle es va estrenar al  Festival Como Città della Musica, a Como, ara fa un any. 

Petites històries
“Satisfet d’aquella primera experiència i content de tornar”, assegura Roman, amb una carrera de quatre dècades a la dansa: amb una formació clàssica iniciada a l’acadèmia Princesa de Mònaco, es va integrar al Ballet du XXe siècle de Béjart el 1979. Aquest cop venen amb extractes de coreografies, “però no simplement pas de deux, sinó peces que són com petites històries, que mostren les diferents tècniques que Maurice va emprar en diferents moments de la seva vida”. La primera serà Sonate nº 5, amb música de Bach, “justament el darrer moviment, el vivace, pur classicisme en certa manera”, explica el director artístic de la companyia. Després vindrà MutationX (música de Jackie Gleason), que Roman acaba de muntar novament: Béjart el va estrenar el 1998. També a l’escenari de la capital arribarà un solo, La porte, inicialment pensat per a una ballarina però que ell ha encomanat a “un jove ballarí excepcional, que dansa en puntes; una coreografia dels anys seixanta però que continua tenint la mateixa força”.

Una altra de les peces que desgrana Roman és Dibouk, muntada a partir de música tradicional jueva. Béjart va recuperar aquesta figura de la mitologia hebraica, l’esperit que es manifesta en el cos d’una jove, per oferir una composició festiva. Opéra dansa música de Verdi i la traca final serà la suite Brel et Barbara, amb temes icònics com el Ne me quitte pas o Quand on n’a que l’amour. Seran fragments d’un espectacle que Roman va protagonitzar en la seva etapa de ballarí a les ordres de Béjart. “Fa ja tant de temps!”, recorda enmig d’un riure potser nostàlgic. És precisament el que vol aconseguir del públic amb aquesta cloenda del muntatge, “que us deixeu emportar per les cançons” i el moviment. 

Història
El programa té un fil conductor, que pretén “oferir un viatge per l’univers de Maurice”, un desplegament de tècniques, “on Dibouk per exemple és amb peus nus, però també hi ha puntes... vull que la gent contempli aquesta diversitat a través de peces que tenen un sentit per elles mateixes, que són cèl·lules amb vida pròpia”. 

No hi haurà en aquesta ocasió cap peça signada per Roman. “Responc a les demandes que em fan i per aquest muntatge ens havien demanat expressament Béjart”, és la primera raó. La segona, logística: a Andorra es desplaçaran una vintena de ballarins, mentre que la més recent coreografia de l’actual director artístic, “que naturalment m’hauria agradat presentar”, exigeix la companyia sencera. El tercer cop que vinguin, li proposem. I potser aleshores tenim un escenari on es pugui fer La consagració. “Esperem, esperem”, confia, i riu.