Belcebú debuta, Farigola guanya

Hi havia partit ahir al Claror. Per primera vegada en les 26 edicions lauredianes del clàssic de Folch i Torres les forces del Mal partien amb opcions de victòria. Juanma Casero i Irina Robles, de nou al capdavant de l’invent, van reforçar les hosts infernals amb Belcebú, llicència poètica que no sabem si Folch i Torres hauria beneït però que va debutar al Claror amb tota l’empenta dels nous fitxatges. I amb Llucifer i l’amo i senyor de l’infern, el vell Satanàs, van estar a punt de conduir la Terra al col·lapse final. I tot això, en un avern postindustrial i al ritme de la batucada de Toca-te’ls.

Es tractava, explica Casero, de fer tastar als dolents i ni que fos per una estoneta el que se sent quan guanyes una batalla i tens el planeta convertit en un abocador que camina amb pas decidir cap a l’autodestrucció. Hauria sigut notícies de les grosses. Però per sort Farigola i Rovelló eren al Claror per evitar-ho: convertits en èmuls lauredians de Greta Thunberg, i al capdavant dels pastors de Gal·lilea –Getsè, Isabeló, Jeremies i tota la colla– van fer front als intents de Satanàs i companyia per canviar el final de la història. Amb èxit, no cal dir-ho, perquè som al Nadal i les forces del Bé s’imposen per imperatius del guió.

Els directors, que repeteixen per tercera edició consecutiva, li han volgut donar una nova volta als Pastorets, i si l’any passat van reescriure pràcticament la història i van convertir el mateix Folch i Torres en personatge, aquesta vegada han tornat al llibret original, amb algun matís –Belcebú i el discurs ecologista que esquitxa l’argument– però amb un esperit més tradicional. El públic, com és habitual, va respondre omplint el Claror en la primera de les quatre funcions previstes: les pròximes seran el 28 de desembre, i els 4 i el 6 de gener.