Hem escoltat a Bach desenes de vegades, però no ens en cansem mai. Per què?
Perquè el seu llenguatge musical encara ens és proper, i també perquè des que es va escriure la seva música ha creuat el temps amb diferents intèrprets que sempre tenen un enfocament diferent. 

A més d’escoltar-lo, el toca, i Bach és la seva especialitat. Com evitar caure en la rutina?
Per la meva banda, sempre toco diferents instruments durant els concerts: orgue, clavicèmbal, clavicordi, claviorganum... Això m’obliga a qüestionar-me cada cop que m’hi acosto.


Quines peces interpretareu dissabte a Sant Pere Màrtir?
Un programa titulat Transcripcions de concerts que compara transcripcions segons Vivaldi i peces inspirades en transcripcions imaginàries: Sonates en trio i tocata, Adagio i Fuga...

Cada òrgan és diferent. Fins a quin punt el resultat d’un concert depèn de la teva adaptació a l’instrument?
És fonamental, hem d’intentar entendre el millor possible l’instrument d’acord amb el lloc on serveix la música.

Dissabte tocarà a Sant Pere Màrtir d’Escaldes, però estem molt orgullosos del nostre George Danion de Sant Esteve, modernitzat el 2012. Tocaria avui Bach amb un instrument informatitzat?
No ho crec, però no es pot descartar l’especulació, potser en l’àmbit dels experiments. 

 
És correcte considerar Bach com el punt d’inflexió de la música clàssica, el moment en què la música antiga deixa de ser antiga?
Bach encara es correspon amb el llenguatge harmònic que va aparèixer a finals del segle XVII i que ens continua parlant.

Hi ha qui considera que l’orgue és un instrument essencialment religiós. 
De fet, l’orgue va ser “escollit per Déu per a l’església perquè es cantessin les seves lloances”, segons Jehan Titelouze, però sempre ha estat un instrument profà. Els grecs l’utilitzaven al circ, les societats burgeses als salons, les sales de concerts l’incloïen a l’orquestra. L’orgue és molt versàtil. 

 
Quin Bach li interessa més, el dels concerts? El de les sonates? El de la Passió? El de missa? El de les Variacions? 
El de fuga i contrapunt que està present en totes les seves obres. 

 
Com ell, a més de l’orgue toca el clavicèmbal i el clavicordi. A causa de Bach? És aquesta la seva manera d’apropar-se el més possible a la seva música i al seu esperit?
Sí, absolutament, sobretot no hem d’oblidar el clavicordi, que era l’instrument de teclat domèstic més practicat i més important a l’Alemanya del XVIII. 

 
On hem de buscar el Bach d’avui: a la música clàssica? En el contemporani? En electrònica?
En la seva música, que fa possible tantes emocions...  sempre que el respectem.

Si li demanessin que triés tres, només tres, partitures per a qualsevol dels instruments per als quals va escriure Bach, quines serien les elegides?
No soc capaç de respondre aquesta pregunta. Les obres de Bach són molt versàtils i poques vegades estan pensades per a un sol instrument quan s’escriuen. A l’orgue es pot tocar una peça de clavicèmbal, tot i que s’ha pensat i composta amb el clavicèmbal. 

 
I fora del camp de la música clàssica?
Tota la música m’interessa si em toca quan l’escolto. 

Li interessa la improvisació? Hi haurà una improvisació final durant el concert de dissabte?
Crec que no, m’interessa molt però en general només improviso en un context litúrgic. 
 

I la música contemporània? Hi ha a qui se li indigesta. Com superar aquest prejudici?
Cal convèncer el públic perquè escolti lliurement sense perjudicis.