Feia dies que hi havien aparegut les primeres taques, dos llençols que li havien de servir per marcar territori, ben visibles des del fons de la vall però que des de baix semblaven dos accidents. Fins que avui al matí Marc Sellarès i el seu equip van pujar a la tartera del Carroi i van començar a modelar Som. Segur que ho recorden, perquè ho vam explicar aquí mateix fa unes setmanes: la instal·lació que pren el relleu del llençol gegant que Miquel Mercé va plantar dues temporades enrere a la tartera i que està cridada a convertir-se en l’estrella de la segona edició de la biennal de land art. A mitja tarda ja es distingien perfectament els rostres siluetejats dels dos nens refugiats que Sellarès –autor del monumental bosc de creus amb soques cremades a l’incendi d’Òdena del 2015– gravarà al Carroi. Atenció, que de moment només hi ha els rostres; els nostres dos refugiats seran de cos sencer, i segons el projecte tota la instal·lació farà prop de 300 metres de llargada. Les cares, perquè se’n facin una idea, en fan amb prou feines cap a 70. Li caldrà prop de 4.000 metres de tela blanca de polièster, que clavarà a la muntanya amb pedres de la mateixa tartera. Pel que fa al concepte, Sellarès pretén expressar amb Som un missatge de solidaritat, diu, “amb totes les persones que han patit o pateixen exili”, a partir de la molt inquietant idea que tots podem ser refugiats. D’aquí el títol de l’obra –si se’n pot dir així–. De fet, els rostres no corresponen a dos refugiats reals sinó que són els dels mateixos fills de l’artista, que continuarà estenent la instal·lació els pròxims dies. A temps, molt a temps de la inauguració de la segona edició de la biennal, que tindrà lloc el 28 d’abril i que repartirà mig centenar llarg d’obres entre la Zona dels Miradors, al roc del Quer; la Zona Ras, a Engolasters, la fàbrica de llanes d’Escaldes i el Camí dels Drets Humans, que per cert ja ha plantat la primera peça: Hidden Lewitt Cube, del francès Kevin Goutanier: al coll de Jou. N’anirem parlant.
