Biennal de land art: la fàbrica de llana, espectacle total

Se’n recorden, de las Carmencitas? Sí home, aquells sensacionals caps de nena d’Antonio López que fa quatre anys es van passar l’estiu a Coprínceps... Allò va ser possible gràcies a la Fundació Sorigué, que gestiona una de les col·leccions privades d’art contemporani més importants d’Europa. Doncs bé: la Fundació Sorigué tornarà aquesta primavera a Escaldes de la mà de la biennal de land art, que ha fitxat quatre dels seus artistes per a la fàbrica de llana, l’estupenda factoria d’art que estan habilitant una mica més amunt del pont de la Tosca i que –no ho dubtin– serà la sensació d’aquesta segona edició. Són quatre instal·lacions, l’especialitat de la casa, que firmen el britànic John Davies –Seated Girl and Standing Man: la tenen aquí al costat, i al natural és encara més inquietant que en fotografia–; l’italià Fabrizio Corneli, amb un muntatge –Sognatrice-Maho– que explota les possibilitats escultòriques de les ombres; la britànica Marilène Oliver, enganxada també al cos humà, que ella no retractila ni plastifica, sinó que escaneja (Dervish), i el barceloní Julio Vaquero, que ha convertit l’hiperrealisme en religió i que compareix amb la instal·lació d’aquí al costat, una col·lecció de mobles –cadira, armari, taula– a base de quitrà daurat.

Tots quatre tenen poc a veure amb el land art, és veritat. El comissari de la biennal, Pere Moles, n’és perfectament conscient i ho ven com la llicència d’aquesta edició, i una oportunitat d’estrenar col·laboració amb la Fundació Sorigué, especialment interessada –diu– a mostrar els fons d’una col·lecció que no surt sovint del magatzem. El cert és que les obres cedides pel mecenes lleidatà són el colofó de la fàbrica de llana, on inicialment anaven mitja dotzena de peces però que al final n’encabirà una vintena llarga, amb lloc destacadíssim per al britànic Bob Budd i l’espanyola Carmen Madreñarroja. El català Eudald Alabau il·lustrarà la façana principal –pujant pel pont de la Tosca– amb Rodaments, una instal·lació esfèrica amb material de reciclatge, i dEmo ha plantat el ruc corporatiu al safareig del Barri, una relíquia que el Comú ha tingut el detall de rehabilitar i del qual haurem de parlar un dia. Emma Regada, que protagonitzarà la performance inaugural; Èric Rossell, amb un dels cinc videoarts que es projectaran, i Pepe Mesalles, que prepara una sèrie de maniquins de llana trenada que vigilaran les finestres del recinte, completen la nòmina local de la fàbrica.

No ens cansarem de dir-ho: els que la coneguessin de l’estiu passat, quan es va estrenar com a contenidor artístic amb un concert del Festival de música antiga, quedaran parats de la transformació que hi han operat Moles i el seu equip; i els que la descobreixin ara, se’n faran creus que un espai com aquest hagi passat fins ara desapercebut. I això que no fan miracles: de fet, han hagut de renunciar a una espectacular instal·lació del britànic Tony Cragg, que també cedia la Fundació Sorigué, simplement perquè no passava per la porta: “No està concebuda com a museu ni com a sala d’exposicions, òbviament, i té algunes deficiències logístiques, sobretot pel que fa a accessos”, adverteix el comissari. Però de moment ja han demostrat les enormes, formidables possibilitats d’aquest espai inèdit i el repte, quan la biennal tanqui la paradeta, serà que les institucions aprofitin l’embranzida perquè el lloc és un diamant en brut. I si no s’ho creuen, pugin-hi en una esgarrapada i ho comprovaran.

Doncs la fàbrica de llana és tan sols un terç de la biennal; els altres dos terços seran el Camí dels Drets Humans, entre el coll de Jou i el port de Siguer, i la zona dels Miradors, amb epicentre al roc del Quer: entre tots dos es repartiran una trentena d’obres més. Entre elles, no se n’oblidin, Som, la instal·lació que el català Marc Sellarès prepara per a la tartera del pic de Carroi, i el logotip de la biennal que Alabau –una altra vegada– plantarà a l’antic abocador de Juverri. Els artistes, en fi, començaran a arribar el 15 d’abril; tindran quinze dies, fins a la inauguració del 28 d’abril, per enllestir les obres in situ. I nosaltres, tres mesos, fins al 28 de juliol, per paladejar-les. De fet, ja poden començar a fer-ho avui mateix: només han de pujar a la fàbrica de llana; no se’n penediran.