Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Eve, Ariza, Biennal, Venècia, Ambatlle, Murmuri, bla, Gelabert, Tallers d'Art, Xarranca
Andorra, Eve, Ariza, Biennal, Venècia, Ambatlle, Murmuri, bla, Gelabert, Tallers d'Art, Xarranca

Biennal de Venècia: escolta la resposta dins del Bla


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Eve Ariza viatja avui a Venècia per tenir els 9.520 bols de fang de ‘Murmuri’ a punt per a la inauguració, l’11 de maig.

Ho deia a l’octubre, quan ens va ensenyar a Artalroc l’esbós de Murmuri: “Pot semblar una instal·lació purament visual, però no; és una instal·lació sonora; qui tingui la curiositat de parar l’orella ho comprovarà: els bols emeten sons, o millor encara, murmuris.” I ahir, a punt de partir cap a Venècia per muntar el trencaclosques al pavelló andorrà d’aquesta 57a Biennal –ubicat aquesta edició al Palazzo Ca’ Cappello Memmo, en una mena de callissa lateral, sí, però que dona al Gran Canal i ben a prop de Sant Marc–, ho repetia: “No busco la glòria. L’únic que pretenc és que aquest projecte s’escolti, perquè la terra parla, té coses a dir-nos; l’únic que cal és escoltar-la.” I quines són aquestes “coses”? Això ja són figues d’un altre paner, perquè Ariza és de l’escola do it yourself: “El murmuri no es pot explicar; ressona tot sol, l’has de viure, experimentar-lo, escoltar-lo; a cadascú li suggereix una cosa diferent.”

Això, és clar, si hi sentim. Més prosaica i terrenal, que per això és la comissària, Míriam Ambatlle definia ahir Murmuri com un intent “de fer-nos obrir els ulls davant les derives d’una societat consumista”. És difícil de dir si els 9.520 bols –2.750 quilos d’argila gironina– que conformaran finalment la instal·lació –a Artalroc en va portar només 900– poden fer-hi res, contra la “deriva consumista”. El que és clar és que constitueixen l’apoteosi de la dèria que ha obsessionat artísticament Ariza els últims anys –diguem que l’últim decenni, com a mínim– i que l’artista ha conceptualitzat en el bla, que és com ha batejat la hipertròfia de veus, sorolls i missatges i que condueixen irrevocablement a la incomunicació: “El món és caos i soroll; jo el que proposo és escoltar el fang; la veu de la terra”, deia a l’octubre.

Els blas –les dianes primigènies de Bla Target, el sac de boxa de l’estupenda performance que va ser Bla de frappe; les bitlles del Blawling, fins i tot hi va haver una Virgin of Bla– han trobat la seva nèmesi en els 9.520 bols de Murmuri, així que Ariza ha arribat a la conclusió que per dir el que volia –deixa d’una vegada de bavardejar: atura’t i escolta– havia de procedir a la inversa: per això els bols són l’antítesi dels blas. I l’efecte és balsàmic.

Hi té probablement molt a veure el fang amb què els ha modelat i tornejat un a un, cadascun dels 9.250 murmuris. A una horeta per bol, acaben sortint, diu, els sis mesos que s’ha tancat al taller de Sainte Colombe sur l’Hers que li ha servit tot aquests temps de quarter general. I encara li hauria calgut dos mesos més, diu. “El fang el porto a dintre”, deia mesos enrere. “El fet de tornejar és una manera de fer que va lligada a una manera de viure, de sentir la matèria i les energies que emanen de la terra; el fang i el torn tenen un temps propi que per a qui viu ràpid, ràpid és un altre món.”

Així que l’únic que pretén, insisteix, és que escoltem la resposta dins del bla. O del bol. I que els bols parlen –i que cadascun hi diu la seva– no és en aquest cas una figura retòrica. És literalment cert: per això cada bol està trencat. Accidentat, en diu ella. Una vegada tornejats, els obria una boqueta que és la que fa que sonin a paradís infantil com les petxines d’Empúries. I parlen diferent perquè cadascun és diferent, més enllà de les setze diferents tonalitats –tantes com colors de pell existeixen, segons l’escala de Fitzpatrick– que ha donat al fang, perquè els bols, quan estiguin agrupats als murs del pavelló, funcionin com una metàfora de les migracions, la pulsió per ser en un altre lloc que els humans portem gravada a l’ADN.

En un ordre més institucional, la ministra Olga Gelabert definia ahir la Biennal a la vegada com un gran repte per al departament, pels recursos que hi destina: 200.000 euros, la mateixa quantitat que el 2015, més un pessic de 10.000 euros que Andorra Turisme, per fi, hi ha aportat per a la publicitat estàtica –i com “una gran oportunitat per als artistes, que ens permet a més mostrar al món el nivell artístic del país”–. La més gran, de fet, en la carrera d’un artista, en opinió d’Ambatlle. De moment ja n’hi han desfilat set: Francisco Sánchez i Helena Guàrdia (2011), Javier Balmaseda, Sam Bosque i Fiona Morrison (2013), i Agustí Roqué i Joan Xandri (2015). Ariza serà la vuitena. La inauguració professional, el 9 de maig; la del pavelló andorrà, l’11, i l’oficial per al públic en general, el 13. Així que ja ho saben: tenen de temps fins al 26 de novembre. I no confiïn a veure’l a Artalroc, perquè no hi arribarà. Com a mínim, tal com es muntarà a Venècia.

Els Tallers, igual que quan van començar, sosté el ministeri

No hi ha cap problema ni cap malentès amb els Tallers d’Art de la Massana. Com a mínim això és el que sostenen la ministra Gelabert i Ivan Sansa, el cap d’Acció Cultural. Segons Sansa, els Tallers mantenen el format original amb què van ser concebuts: hi ha uns espais que el ministeri posa a disposició dels artistes, s’obre una convocatòria perquè qualsevol interessat pugui accedir-hi, i l’única diferència és que el(s) guanyador(s) se’n va(n) ara a Venècia. Alguna cosa falla perquè no ho entenen així els principals interessats, que són els artistes i que la setmana passada i a través de La Xarranca reclamaven una reformulació dels Tallers. Una miqueta sí que hem avançat, perquè la pròxima convocatòria tindrà lloc immediatament després que acabi la Biennal, perquè el guanyador tingui tot un any per preparar l’obra. Menys és res.

Andorra
Eve
Ariza
Biennal
Venècia
Ambatlle
murmuri
bla
Gelabert
Tallers d'art
Xarranca

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte