La Massana Còmic està de pega: la tardor passada va ser Ezquerra, el pare de Judge Dredd, qui va traspassar; a principis de maig, el portadista Rafael Cortiella, que va desfilar en l’edició del 2009 per La Closeta, i dimecres, per si no n’hi havia prou, Josep Maria Blanco (Barcelona, 1926), l’últim supervivent de l’era daurada del TBO, on va coincidir amb llegendes com Opisso, Muntañola, Castanys, Benejam, Coll, Urda i Sabatés. “Ell mateix deia que n’era l’últim dinosaure”, diu Joan Pieras, l’ànima del saló, que el va fitxar per a la primera edició de totes, la que va tenir lloc el 1998 al poliesportiu de l’Aldosa. Va venir amb La Barcelona de Blanco, aquella sèrie de multitudinàries vistes urbanes amb vocació de Willy que li van concedir una segona joventut artística. A partir de llavors, ja no va fallar mai més: “Va venir cada any fins que va poder, tingués o no exposició, i això que la primera vegada va costar moltíssim, era molt reticent. Era com de la família.” Tant, que seu era el projecte de la primeríssima façana de còmic que l’ARCA va tenir entre cella i cella. Abans fins i tot que el Corto Maltés del camí de les Escoles. Havia d’anar a la benzinera de l’avinguda de Sant Antoni, però es va quedar al calaix de les bones intencions. “Era una meravella, però el pressupost es disparava”, recordava ahir Pieras.

Ens en queda l’esbós, així com el cartell de la tercera i última exposició que li va consagrar el saló, el 2012 i ja a Les Fontetes, i un parell de planxes originals per al TBO. I la primera planta del nou Museu del Còmic du el seu nom: “Tinc la satisfacció que encara li vam poder portar el dossier perquè veiés com havia quedat, i sé que n’estava molt content. El que no tenim són originals de La familia Ulises, que molta gent es pensa que són seus. Però no: el 1969 els va heretar de Benejam, el seu mestre, en va replicar l’estil fins a l’últim detall, però per respecte a ell no va voler firmar-ne mai cap pàgina”, diu. El cert és que en els tres decennis que va dibuixar per al TBO, del 1951 al 1981, hi va firmar 3.155 historietes, 31.672 vinyetes i 537 episodis de La familia Ulises, amb un humor blanc com el seu cognom, de línia clara i senzilla, que va culminar en la sèrie Los Kakikus, ubicada en una canònica tribu africana i que avui difícilment passaria el sedàs de la correcció política.