Sosté que cal temps per aixecar un cartell amb garanties i calibrar-ne el potencial real: “Creiem en el format”.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va sortir dimarts en defensa del ClàssicAND i va fer seus els arguments del titular de Turisme, Jordi Torres, i del director del festival, Joan Anton Rechi: la primera edició es va aixecar amb molt poc temps de marge (de fet, quan es va presentar, al març, el cartell encara no estava ni remotament tancat) i per calibrar-ne amb justícia el potencial caldrà esperar com a mínim a la segona: “La principal dificultat d’un festival d’aquestes característiques és quadrar en un curt lapse de temps les agendes dels artistes. És molt més fàcil fer-ho al revés, anar-los programant al llarg d’uns quants mesos adaptant les dates a les seves agendes. Però amb ClàssicAND vam optar per aquest format, i hi creiem: el director artístic tindrà tot un any per preparar la segona edició i lligar el millor cartell possible”.
Bonell avala així la continuïtat del festival, que el mateix Torres va donar per segur la jornada de clausura: “Col·laborarem amb Andorra Turisme i amb els comuns d’Ordino i de la capital per a la segona edició, perquè com he dit creiem en el format i amb un any d’antelació es poden fer les coses encara millor. I pel que fa a la tercera, ja veurem”.
Cal recordar que ClàssicAND ha sigut blanc de crítiques furibundes des de molt abans que s’alcés el teló. En primer lloc, perquè els 900.000 euros de pressupost, una xifra sense precedents en el nostre panorama cultural amb l’excepció del Cirque du Soleil, es va reunir a costa de liquidar tant l’Ordino Clàssics com la Temporada de la capital, com a mínim en els formats que les havíem conegut fins ara. També ha sigut molt criticat el cartell, que per a certes veus no ha estat a l’altura de la inversió. Al final, els sis espectacles de pagament programats van congregar 1.781 espectadors, incloent-hi en aquesta xifra el mig miler que van assistir a la projecció (gratuïta) de Jurassic Park. Amb un aforament total que fregava els 2.800, l’ocupació mitjana es va situar en el 65%, tot i que les reserves van superar en tots els casos el 77%. Les baixes d’última hora les atribueix l’organització a les condicions climatològiques, amb amenaça de pluja cada dia de concert, tot i que no es va concretar fins a la jornada final, quan el trompetista Benny Benack III es va haver de refugiar al vestíbul del Consell General.
A falta de les xifres definitives, tant d’assistència com del cost dels diferents espectacles programats, Rechi ha insistit des del primer dia que el 70% de la despesa es va destinar a la producció i es va quedar per tant “a casa”, i que tan sols el 30% que falta es va destinar al caixet dels artistes. Per fer-nos-en una idea, la projecció de Jurassic Park es va cruspir tota sola un pessic de 200.000 euros entre escenari, platea, orquestra simfònica i drets d’emissió.