Admet que és “el mínim” i que pot semblar “just”, però prefereix adequar la zona preventiva a cada monument.

L’entorn de protecció de Sant Serni de Nagol que el Govern va aprovar deu dies enrere i avui en exposició pública, constitueix un abans i un després respecte a la política patrimonial dels dos últims executius taronja. Només cal que recordin que des del 2015 tan sols s’havia aprovat un entorn de protecció, el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, i que això va ser el 2019. En la legislatura passada no se’n va aprovar cap. Ni un.

L’aleshores ministra, Sílvia Riva, va posposar qualsevol moviment en aquest àmbit a la nova Llei del Patrimoni, que el juny del 2022 deia tenir ja embastada. Es tractava d’ampliar la perspectiva de la protecció del patrimoni des de la concepció eminentment monumentalista de la llei del 2014 a una altra de més centrada en el paisatge i en els nuclis històric, que no ho fiés tot als entorns de protecció convencionals i que repartís també joc als comuns, que són els que tenen les competències urbanístiques i, per tant, les eines –plans directors, plans especials– per protegir de forma decisiva i directa el patrimoni.

El cas és que el nou text es va quedar al calaix tot i l’optimisme de Riva, que volia començar a consensuar-la amb els comuns el curs passat. No hi va arribar a temps, òbviament. Bonell n’assumeix l’herència, sí, però amb dos matisos gens anecdòtics: el primer, que el Govern ja no diferirà els entorns a la vigència de la nova llei, que en el millor dels casos no s’aprovarà, augura, fins a finals del 2024. Sant Serni de Nagol, que d’altra banda ja s’anava treballant des del mandat passat, n’és la prova. I li seguiran l’any que ve Sant Miquel d’Engolasters, Sant Joan de Caselles i Sant Martí de la Cortinada. Potser no semblen gaires, però recordin que en vuit anys llargs només se n’havia aprovat un.

El segon, que el text s’haurà de treballar amb els equips que surtin de les pròximes eleccions, “perquè sé per experiència que si una llei que depèn tant dels comuns per a la seva aplicació no està prou consensuada costa moltíssim que avanci. I aquesta llei en concret és molt complexa i molt ambiciosa. La meva intenció és reprendre-la tal com està, però hi hem de saber sumar els nous comuns”.

Sabem que la futura llei canviarà l’enfocament, de manera que la farga del Madriu, que forma part d’un paisatge cultural reconegut per la Unesco i que ja disposa per tant de la màxima protecció no requerirà l’entorn ara preceptiu, i que altres monuments, pensem ara en Sant Miquel de Prats, es protegiran de forma integral, com a part intrínseca que són d’un paisatge que en aquest cas s’estén per tot el poble de Prats. No tindria sentit, deia fa un parell d’anys la ministra Riva, que més enllà de l’entorn s’hi pogués aixecar un bloc de pisos. Però, i els 20 metres de l’entorn cautelar actualment vigents mentre no s’aprova el perímetre definitiu? Es mantindran? O s’ampliaran com recomanava el Consell Assessor en l’informe del 2019?, d’altra banda l’últim que ha transcendit.

Els comuns, sempre socis
Recordin que la retallada de 100 a 20 metres de l’entorn cautelar va ser el principal retoc que va introduir la modificació de la llei del patrimoni impulsada el 2014 pels comuns demòcrates i aprovada finalment pel Consell General. I recordin també que l’entorn cautelar és el que tenen per defecte tots els monuments mentre no s’aprova el definitiu. És a dir, que sobre el paper com a mínim l’entorn definitiu pot tenir una zona 1, l’anomenada preventiva i on Cultura imposa uns requisits d’obligat compliment, que s’estenguin més enllà dels 20 metres cautelars. Doncs bé, si hi havia algun dubte de quin podia ser el criteri de la nova ministra, Bonell ho té clar: “Cada monument requereix una actuació diferent, i aquesta era una legítima reivindicació dels comuns. Vint metres és el mínim, em sembla evident que d’aquí no podem baixar”.

Però, i anar més enllà dels vint metres, ampliar el perímetre cautelar mentre s’espera el definitiu? “En aquell moment [el 2014] em va semblar que adaptar la zona preventiva a les necessitats de cada monument –no és el mateix Sant Joan de Caselles, on 20 metres poden semblar justos, que Sant Esteve– era una fórmula que als comuns i a mi mateixa ens feia sentir més còmodes que no ampliar l’entorn cautelar de forma general a 50, 70 o 100 metres”. En qualsevol cas, conclou, “la modificació de lleis com la del Patrimoni, que toquen de ple les competències urbanístiques s’ha de treballar de la mà dels comuns. En el cas que ens plantegéssim ampliar l’entorn cautelar caldria fer-ho amb el seu acord. No m’imagino cap modificació sense el consens i sense l’aval dels comuns.”