Bordalba inèdit

La Fundació Claverol obre per primera vegada el fons del fotògraf lleidatà: 258 plaques de vidre d’entre el 1904 i el 1918.

En vam tenir un tastet aquest estiu a El batec d’un poble, l’exposició amb fotografies de la Fundació Valentí Claverol que el Comú va penjar a La Llacuna. Entre el prop de mig centenar de còpies n’hi havia un grapat del fons Amadeu Bordalba (Lleida, 1883-1971), adquirit el 2012 i una raríssima joia perquè documenta amb una sensibilitat gairebé fotperiodística l’Andorra dels dos primers decennis del segle XX. El fotògraf lleidatà, coetani de Joaquim de Riba camarlot, Guillem de Plandolit i José Claverol, va venir amb certa regularitat entre els anys 1904 i 1918, i fruit d’aquests safaris va deixar els dos centenars i i mig de plaques de vidre que constitueixen el fons, de temàtica molt preferentment andorrana i que fins ara només s’havien pogut contemplar, i parcialment, a la mostra que la Fàbrica Reig, aix, li va consagrar el 2010, quan el fons encara no havia passat a mans de la Fundació Claverol. Un decenni després, i amb ocasió de El batec d’un poble, la fundació obre el fons Bordalba, fotògraf excepcional que s’interessa per les celebracions populars, que participa de la vida quotidiana dels seus amfitrions (els Muntanya de l’hostal Calones, on s’hostatja amb la família) que es destapa com un excel·lent retratista i que naturalment passa revista a l’arquitectura civil i religiosa del país.

Entre la joia de la col·lecció hi ha els armats de la capital, dues plaques que constitueixen l’únic document fotogràfic dels maniples que acompanyaven les processons de Setmana Santa, com a mínim fins al primer decenni del segle XX. Atenció també a la façana de l’arxiprestal de Sant Esteve, que fins a la reforma dels anys 60 obria únicament al carrer de la Vall. De fet, fins a la intervenció dels anys 40, a càrrec de Puig i Cadafalch, l’aspecte de la porta principal era ben diferent de l’actual, i aquesta de Bordalba és una de les escasses fotografies que se’n conserven. La plaça Benlloch en dia de mercat o en festes religioses, la casa Guillemó amb els esgrafiats de la façana perfectament visibles, escenes de traginers, la comitiva d’una núvia a lloms de ruc i amb caixa inclosa, el safaraig que hi havia a l’actual plaça Rebés, a l’època un tancat d’horts, i vistes diguem-ne urbanes d’Arans, Ordino, Soldeu, Sant Julià, Aixovall i, ja a la capital, de Tobira, el carrer de la Vall i naturalment Casa de la Vall.

Bordalba, en fi, va arribar a la fotografia atret per les possibilitats comercials de l’invent, que va aplicar a la publicitat de Los Fueros, la marca d’anís que fabricava la família.