El gènere negre i el thriller polític sempre han estat renyits amb aquesta professió. Mesquins, entremetedors, amb una ètica si més no discutible, barallats amb el policia, o el detectiu, la investigació del qual torpedinen amb les seves exclusives. Els periodistes no gaudeixen de gaire prestigi, sobretot aquells que persegueixen el polític de torn amb preguntes incòmodes, tot i això han estat en les darreres dècades font d'inspiració per al germinat de moltes novel·les negres o policíaques amb rerefons polític. Algunes escrites per professionals de la comunicació, altres per aquells que sempre ho van volgut ser.
De la mà de la filòloga Maria Cucurull arriba Coca masegada, un thriller de corrupció política 100% andorrana que gira al voltant del periodista de RTVA Pere Capdevila, que rep una carpeta amb informació que compromet el Govern: contractes irregulars, favors creats i traces clares de corrupció.
Entre els noms que apareixen al dossier hi figura el de Núria Solm, secretària d'Estat i aspirant a cap de Govern. Mentre que Capdevila dubta sobre com tractar tota aquella informació, la Clàudia, una maquilladora d'Andorra Televisió, emmagatzema secrets de tots els polítics que seuen a la seva butaca.
En aquest Capdevila hi ha més referències de l’Aurelio Fabregat de Temporada de cizaña, de Marcos García Martí, que no pas d’altres periodistes de novel·la negra o thriller polític més populars com el Pereira d’Antonio Tabucchi o el Mikael Blomkvist d’Stieg Larsson i la saga Millennium. Perquè Fabregat, entre altres coses, va treballar en una televisió autonòmica. I com en la primera novel·la de la Cucurull, allà hi ha trames, corrupteles, poder, traïció, i la veritat pot ser més perillosa que la mentida.
Per posar en antecedents el lector cal explicar que la primera feina de l’escriptora va ser a Andorra Televisió i que la idea de la novel·la té l’origen en un conte que va presentar abans de la pandèmia als premis literaris Homilies d’Organyà en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu del 2021, on havia quedat finalista. Una bibliotecària que el va llegir li va suggerir fer-ne una novel·la que ahir va viure una presentació que va començar puntual i que el mestre de cerimònies, Xavi Albert, ha anunciat breu amb un "no patiu la cosa serà ràpida" perquè l'Atlètic de Madrid-Barcelona obligava.
Cucurull ha explicat que s'ha basat en països veïns, que "allà de corrupció n'hi ha molta", i ha mostrat la seva "absoluta admiració pels polítics". Tot i que la novel·la és de ficció, hi apareixen personatges reals com el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, els mossens Ramon i Pepe i la periodista Marta Fernàndez que va a fer una entrevista al bisbe de la Seu. Això ja torna a ser ficció perquè Serrano no ha concedit cap entrevista des que ha accedit al càrrec.
En el llibre també hi ha una presentació a la biblioteca comunal d'Escaldes-Engordany amb un amfitrió que es diu Xavi, però que no és el radiotelevisiu Albert, segons Cucurull, que ha afegit que Coca masegada," podria ser com un Borgen a l'andorrana, perquè, tot i que tracta sobre política i els seus intríngulis, també ofereix una visió de com és la societat andorrana. Tot i ser ficció, crec que la història reflecteix molts aspectes de la realitat actual del país".
I com no podia ser d'una altra manera, la presentació ha culminat amb una signatura d’exemplars i amb un gest carregat de simbolisme: l’autora ha ofert als nombrosos assistents coca masegada, el dolç tradicional que dona títol al llibre. Aquest producte artesanal, típic de la diada de Santa Anna de la festa major d'Escaldes-Engordany, simbolitza la preservació d'una part de la cultura andorrana que s'està perdent.
Es fa amb ous, farina, matafaluga, sucre, llet i un raig d’aiguardent. Tallet de coca, copa de cava i cap a casa amb la Lliga de Campions i amb el record d'aquella magnífica sèrie danesa que es va començar a emetre el 2010 i que era Borgen, regne, poder i glòria.
