Borís torna a fer mutis: com a mínim, fins a l’octubre, que és l’objectiu que s’ha marcat Jorge Cebrián, aquí amb el doble barret de guionista i de director, per estrenar L’estafador que va ser rei, el llargmetratge que segueix la peripècia de Borís Skossyreff, autotitulat baró d’Orange, Defensor de la Fe i Príncep Sobirà i Suprem d’Andorra (Vílnius, Lituània, 1896-Boppard, Alemanya, 1989), que va regnar entre nosaltres, ni que fos a la seva imaginació fabulosa, entre el 8 i el 21 de juliol del 1934. Després de deu anys de preparació, i dos de rodatge, les últimes seqüències es van gravar ahir a la Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino, convertida per a l’ocasió en bureau de la policia francesa –aquí dalt tenen un agent francès redactant un informe secret sobre el nostre bon rei Borís–, sala de plens del Consell General i també a l’hotel Mundial de la Seu, on es va instal·lar després de ser expulsat del país, el maig del 1933, i des d’on va dirigir la seva assonada de fireta. 
La setmana passada, recordin, l’equip va rodar a Ransol l’arribada triomfal de Borís i de les seves dues reines consort –la britànica Phyllis Heard i la nord-americana Florence Marmon–, a les antigues casernes militars de la Seu s’hi van ubicar les hores més fosques d’Skossyreff, internat el 1940 als  camps de concentració francesos de Rieucros i le Vernet– i al gulag immediatament després de la II Guerra Mundial, quan es va enrolar a la Werhmacht i va servir, glups, al front de l’Est. També es van rodar recreacions històriques a Sitges –l’exili de Borís  a l’Algarve portuguès. En total, una trentena, amb vint personatges entre principals i secundaris i lloc òbviament destacadíssim per a Skossyreff, l’actor català Manel Piñero (l’Homo APM d’Alguna Pregunta Més), Irina Robles (Florence) i Marika Steksova (Phyllis). 
Cebrián està especialment satisfet que cinc dels set dies de rodatge de recreacions han tingut lloc a Andorra –els altres dos van ser a la Seu i Sitges, ja s’ha dit– i que tant l’equip artístic –tots, excepte Piñero– com el tècnic l’integressin professionals del país, amb Inés del Busto (maquillatge), Judit Puig (directora d’art), Maria Solsona (vestuari), Albert Cristòfol i Javier Rodríguez (fotografia), i Vicenç Baiges (Electricista). El documental combina les recreacions amb les entrevistes a testimonis que coneixen de primera o de segona mà la biografia de Skossyreff, amb la germana de la seva segona dona, Roswitha, en primer lloc. Ella mateixa ha cedit una col·lecció de fotografies de l’àlbum familiar fins ara inèdites i que s’afegeixen al material documental que Cebrián ha rastrejat per arxius de mitja Europa, des de fitxes policials –Borís va ser fitxat per les policies d’Espanya, França i Holanda, tot un rècord–, cartes personals, informes dels serveis secrets i fotografies andorranes de Marmon i de Borís.
El rodatge, diu el director, va concloure ahir sense més incidències que el mal temps que va fer la setmana passada a Andorra  i la Seu i que va obligar a allargar-lo amb jornades maratonianes de fins a catorze hores. Ara comença la postproducció de L’estafador que va ser rei, amb l’adaptació del guió a les imatges, el grafisme, les veus en off –dels actors catalans Jordi Boixaderas i Sergi Zamora– i la banda sonora, que anirà a càrrec de Moe Espinosa, de Persefone. I queda per decidir el cartell.
No tenen ganes que arribi l’octubre?