Menys simpàtic i canallesc, més fosc del que sovint ha estat dibuixat. Així ha acabat veient Jorge Cebrián el personatge sempre enigmàtic de Boris Skossyreff, una figura amb la qual ha conviscut intensament els últims temps, els tres anys dedicats a la investigació i producció del documental L’estafador que va ser rei d’Andorra. Però un treball audiovisual està molt condicionat pel minutatge, per allò de no avorrir el respectable, i en canvi, el material que havia aconseguit reunir era ingent. Què fer-ne? Doncs un llibre. El volum, que publica Anem Editors i que es presentarà el 10 de setembre, exposa en 350 pàgines allò que ja explicava el documental i hi afegeix algunes sorpreses, naturalment, començant pel format novel·lístic. “És que el llibre de recerca ja estava fet, el va fer fa uns anys Gehrard Lang, i tot i que hi ha material nou, no li veia molt de sentit”, argumenta Cebrián. Millor relatar-ho com si fos ficció. Però només “com si”, perquè el noranta-cinc per cent  del que s’hi explica és real, documentat: “Si el personatge està escrivint una carta, per exemple, el contingut de la carta és el que, efectivament, he trobat als arxius”, explica el periodista ara en tasques novel·lístiques. “Sí, però precisament el meu substrat de periodista s’hi nota molt, mai no escriuré com un dels grans”. Això ho apunta, amb modèstia, responent a la pregunta de si no tenia al cap la novel·la de referència fins al moment, la d’Antoni Morell. El que sí s’ha permès Cebrián és imaginar algunes situacions, alguns diàlegs, les descripcions d’alguns escenaris i la recreació d’algun altre personatge. Pel que fa a la resta, es distancia d’altres novel·les on la figura de l’enigmàtic rus és utilitzada de manera molt més imaginativa, en trames d’espies o en clau de thriller. 
El volum que ara signa –es presentarà en un acte al Centre de Congressos el 10 de setembre– és “molt visual”. En les aproximadament 350 pàgines dedicades a la peripècia del singular rus  hi ha abundància de material gràfic, “així que si us parlo d’un personatge, no caldrà fer molt d’esforç d’imaginació, perquè hi haurà fotografies”. Com dèiem, també apareixeran molts documents, que són els que donen suport històric a la trama. I reapareixeran alguns dels personatges que han estat font de sorpresa al documental, començant per Mechtild Dartman, la germana de la seva segona esposa, Roswitha. 
Està prou espremuda ja la figura del rei Borís? En sabem tot el que hauríem de saber o encara ens podrà deparar més sorpreses? “Bé, jo diria que ja comença a ser un personatge ultraconegut”, considera Cebrián. Cert que els arxius sempre poden amagar algun document interessant i que encara, com és habitual després de tota recerca, continuen arribant informacions a l’investigador. Però són detalls que ajuden a perfilar allò que ja és prou conegut. “Ens anirem posant al dia, però goso creure que difícilment ens trobarem amb res de molt nou i sorprenent”. 
I quina és la imatge final que li queda? “Al voltant d’Skossyreff hi ha molta llegenda, fins i tot a vegades se’l veu amb un punt de comicitat, però jo més aviat penso que és una figura molt fosca”, proposa Cebrián. “És un personatge a qui acabes estimant i odiant a parts iguals. El cert és que la meva intenció no ha estat en absolut la d’endolcir-lo, perquè no s’ho mereix”. Una altra cosa, puntualitza, és reconèixer-li que fos un visionari. En quin sentit? “No hi ha més que veure que molts dels seus projectes i iniciatives per al Principat han acabat sent una realitat, des de les pistes d’esquí a tenir una Constitució, i fins i tot obrir un Casino”. Algunes han trigat a materialitzar-se, sí, “però són coses que ell ja veia als anys 1930”.

El documental, per fi arriba també al gran públic

El 17 de setembre el documental arriba, per fi, al públic en general, després d’una preestrena per a uns pocs afortunats i la desfilada per festivals d’arreu (amb premis com a l’Índia, al millor documental i a la banda sonora, de Moe Espinosa). Es projectarà als cines d’Illa Carlemany, compartint la cartellera comercial, com a Barcelona, on s’estrena als cines Girona. Pel que fa a la Seu d’Urgell, els Guiu el programen per al 2 d’octubre.