Avui fa exactament deu dies, deu que va arribar a les llibreries L’estafador que va ser rei d’Andorra, el llibre reportatge on Jorge Cebrián reconstrueix la formidable peripècia de Borís Skossyreff, el nostre gloriós Príncep Sobirà i Defensor de la Fe a partir del documental homònim i dirigit pel mateix Cebrián que es va estrenar dimecres als cines Illa Carlemany d’Escaldes i, atenció, també als cines Girona de Barcelona. Doncs bé, en deu dies ha firmat la formidable d’esgotar la primera edició, tant ten català (un miler d’exemplars) com en castellà (800). Fins al punt que l’editor d’Anem, Oliver Vergés, anuncia una segona edició imminent –si la impremta no falla, per a la setmana que ve– per aprofitar l’embranzida: “A les llibreries encara en queden exemplars, però nosaltres, com a majorista, i també el nostre distribuïdor ens hem quedat sense estoc, així que ja no en podem servir si ens demanen. I ens en continuen demanant”.

Feia unes quantes llunes que un autor andosí no despertava aquesta febre editorial. Exactament, des que el setembre del 2021 Iñaki Rubio va fer tronar i ploure amb Morts, qui us ha mort?, que en quinze dies va esgotar existències: la segona edició no es va poder distribuir fins a l’octubre, i abans de Nadal se’n va publicar una de tercera, un èxit que va agafar per sorpresa Comanegra. L’editor, Joan Sales, posava aquestes xifres en context: “En el mercat del llibre en català, les vendes normals fins als 600 exemplars. Si arriba al miler, es considera que ha funcionat molt bé. Que arribin als 4.000 no n’hi ha gaires, i menys amb una primera edició”. Això és el que va passar amb Rubio, que va tancar la campanya amb prop de 6.000 exemplars venuts.

L’estafador que va ser rei ha igualat de moment aquella fita sensacional i a partir de la setmana que ve continuarà sumant: la segona edició posarà al mercat mig miler més d’exemplars en català, i 600 en castellà, i Vergés es frega legítimament els ulls: “La sorpresa per a mi és a baix. Mai un llibre nostre havia tingut tan bona ubicació, l’hem vist als aparadors de llibreries importants i ens n’han demanat des de punts tan llunyans, i insòlits per a un títol d’Anem, com Tenerife, Las Palmas, Màlaga, Granada, Sevilla, València, Múrcia Elx, també des de Madrid, Galícia i el País Basc. , no hi estem acostumats i el cert és que ens fa moltíssima il·lusió”.

Tampoc és que l’èxit els hagi agafat de sorpresa: “El periple de Borís és un caramelet i té molt de ganxo. Només cal recordar que el major èxit d’Antoni Morell va ser precisament Borís I, rei d’Andorra. I quatre decennis llargs després constatem que el personatge conserva el ganxo editorial. D’altra banda, sens dubte hi ha ajudat molt que el llibre sortís a la vegada en català i en castellà, i gairebé de forma simultània al documental. La campanya de promoció de la pel·lícula està resultant molt efectiva i des d’Anem també hem treballat molt i bé amb els nostres distribuïdors”. L’edició en català s’ha venint especialment bé a Andorra i a fora s’han repartit meitat i meitat. I descomptat el previsible boom de la presentació del llibre, el 9 de setembre a Centre de Congressos, on les vendes es van comptar per centenars, és precisament la resposta del mercat català (i de l’espanyol) la que més positivament ha sorprès els editors: “En la història d’Andorra, i m’atreviria a dir que en l’edició de llibres d’autor i de temàtica andorrana, no hi ha gaires precedents de liquidar una primera edició en menys de deu dies”.

El millor de tot és que a Borís encara li queda molta corda: Cebrián firmarà exemplars demà a la llibreria Idees just abans de la projecció del documental als cines Illa, i la roda de presentacions seguirà en les pròximes estrenes de L’estafador que va ser rei, la setmana que ve a Igualada i l’altra, a la Seu. 

I el ressò reial ha arribat molt més lluny: “El mateix dia que vam posar el llibre a la venda ja ens van escriure des d’Oviedo per reservar presentació i documental”. El fenomen Borís acaba de començar i es veu a venir que ens depararà tardes de glòria. De moment, ja parla de tu a tu als germans Areny, Antoni i Pere, els protes de Morts qui us ha mort? Potser no va regnar en vida entre nosaltres, i potser va ser poc més que un vividor i un xarlatà, però el bon Borís torna a ser el rei indiscutible de les nostres lletres, com ja ho va ser quatre decennis enrere amb Morell.