Diari digital d'Andorra Bondia
El 'ronlle' de la Cortinada, amb musicadures i sobre del púlpit.
El 'ronlle' de la Cortinada, amb musicadures i sobre del púlpit.
El de Sant Iscle, a la Massana està encastat al mur, com el de Sant Serni. Per fer-lo sonar s’ha d’estirar la corda i només ‘toquen’ una ‘melodia’.
El de Sant Iscle, a la Massana està encastat al mur, com el de Sant Serni. Per fer-lo sonar s’ha d’estirar la corda i només ‘toquen’ una ‘melodia’.
El de Sant Serni, a Canillo, també encastat al mur i probablement el que s'ha conservat de forma més precària.
El de Sant Serni, a Canillo, també encastat al mur i probablement el que s'ha conservat de forma més precària.
La roda de campanes de Santa Eulàlia no ha conservat la caixa reglamentària.
La roda de campanes de Santa Eulàlia no ha conservat la caixa reglamentària.

Brevíssima relació dels nostres carillons


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos : R.Lizarte / Facundo Santana

Robert Lizarte repassa els quatre ‘ronlles’ o rodes de campanes que queden a Santa Eulàlia, Sant Serni, Sant Martí i Sant Iscle.

Carillons, a Andorra!? I quatre!? Doncs sí i no. El cert és que no són ben bé carillons, diu l’etnòleg Robert Lizarte, aquí amb el barret de campaner,  sinó rodes de campanes o ronlles, la denominació que tradicionalment han rebut entre nosaltres. El mecanisme consisteix en una roda de fusta, com diu el nom, amb deu o dotze campanes amb tonalitats diferents i col·locades en un determinat ordre que, quan s’estira una corda que en penja, emeten un so que pretén emular el d’un estol d’ocells. L’encarregat d’activar l’artefacte era el sagristà o l’escolanet, i es feia sonar a missa, exactament en el moment del Glòria, en ocasions molt solemnes. Quatre al llarg de l’any litúrgic –Nadal, Pasqua, l’Ascensió i Corpus.

Les diferències amb els carillons són moltes i òbvies: per començar, les proporcions –els carillons de veritat han de tenir més de 23 campanes, com el del Palau de la Generalitat, que en té 49, o el del monestir portuguès de Mafra, el més gran del món, que en té 120. Però sobretot, el fet que els carillons tenen un teclat que permet percudir les campanes i interpretar-hi una melodia. Els carillons són a tots els efectes un instrument musical. Els ronlles, no, i Lizarte els compara molt gràficament amb una caixa de música o a un xilòfon d’una sola melodia.

En qualsevol cas, sobreviuen entre nosaltres quatre rodes de campanes: a Santa Eulàlia d’Encamp, Sant Serni de Canillo, Sant Iscle de la Massana i Sant Martí de la Cortinada. Totes, fabricades probablement entre els segles XVI i XVIII. Antigament n’hi devia haver un a cada parroquial, i de fet, sosté la hipòtesi que les quatre campanes de petites dimensions que en la reforma dels anys 60 es van col·locar a l’espadanya de Sant Andreu d’Andorra la Vella procedien del ronlle que hi devia haver a Sant Esteve, i del qual no n’ha quedat rastre ni tan sols, sembla, en les notes de Pere Canturri.

Entre els que sí que han arribat fins a nosaltres, cal dir que tots estan operatius i que com a mínim el de Santa Eulàlia es fa sonar en les ocasions reglamentàries. L’encampadà, a més, té la particularitat de ser l’únic que ens ha arribat exempt: les rodes de campanes anaven de sèrie dintre d’una caixa de ressonància, que feia d’altaveu i que a més es decorava amb musicadures, com és el cas de la de la Cortinada. El de Santa Eulàlia també en tenia, com consta en una fotografia de l’Arxiu Mas del 1918. Segons Lizarte, la va perdre molt probablement en la reforma del 1924. No va ser l’únic canvi: habitualment es col·locaven al cor; el d’Encamp també hi era, però ja no; ara és al costat de la porta del campanar; el de la Cortinada també es troba en una posició excèntrica, sobre el púlpit des del qual el mossèn sermonejava els feligressos, i tant el de Sant Iscle com el de Sant Serni (probablement el que es troba en més mal estat) estan encastats al mur.
Es tracta, en fi, d’unes andròmines curiosíssimes, quasi misterioses, de rara bellesa i que en la seva humilitat han passat desapercebudes i que –conclou Lizarte– hem de veure amb els ulls d’un andosí de fa tres i quatre segles, quan els estímuls sonors eren escassíssims i la reproducció mecànica del cant dels ocells devia causar un efecte considerable. 

Andorra
Santa Eulàlia
Sant Iscle
Sant Andreu
Sant Martí de la Cortinada
Sant Serni
carillons
campanes
Lizarte
ronlle
roda de campanes

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte