Agustí Franch va presentar ahir el ‘teaser’ de la telesèrie, rodat el juny passat a Ordino i Encamp.
“Yo solo quiero casarme por la noche de bodas”. “Eso mismo pensé yo; y también pensé: ¿por qué esperar?” Aquesta és la mena de conversa atrevideta però aparentment innocua que mantenen tres noies a l’escalfor d’una llar de foc de la rústica casa d’un poble pirinenc en algun moment del segle XIV. Entre elles hi ha Rosa Tàpies, que és la pobra noia d’aquí al costat, i que si hagués sabut com acabaria, jutjada per una mena de tribunal de la Inquisició i penjada de forca ben alta, potser s’ho hauria pensat dues vegades, abans de tenir pressa.
Doncs aquest és un dels episodis que més que explicar, insinua el teaser de Brujas, el projecte de telesèrie impulsat per Red Nose a partir d’un guió d’Agustí Franch, rodat al juny en terra andorrana –Casa Rossell, Casa Cristo, Farga Rossell, Casa de la Vall, les Bons i coll d’Ordino– i que ahir es va presentar als cines Illa Carlemany.
El teaser –tres minutets de pel·lícula, amb dues seqüències de propina– dona una idea de la psicosi col·lectiva que s’estén en un poblat remot i més aviat claustrofòbic quan comencen a produir-s’hi fenòmens estranys. Com adverteix un dels rústics veïns, “els últims vuit dies ha mort més gent i més bestiar que en cinc anys”. Cal actuar. I si no funcionen ni rogatives ni processos, buscar culpables, perquè una cosa així només pot ser obra de Déu o del diable i –es demana el nostre home– “creus que ho ha fet Déu, tot això?” Òbviament, no. Els candidats a menjar-se el marró són les dones soles i grans, oportunament vídues, que hi ha a tots els pobles i de qui es diu que tenen poder sobre els elements i sobre les malalties, que han renegat de la fe cristiana –o així és diu– i que s’entenen amb el diable. Remeieres, fetilleres o... bruixes! Charo López, per exemple, que hi encarna el paper de Blasa. Ella i, és clar, les noietes inconscients –som al segle XIV– que no volen esperar a la nit de bodes. I que no esperin pietat: “Acabaremos con los seres del diablo aunque tengamos que colgar a todas las mujeres del pueblo”.
En el teaser veiem els alegres conciliàbuls adolescents, com l’ombra de la por i la sospita es va estenent pel poble, i com la justícia de l’època –un tribunal vagament inquisitiu reunit, per cert, a l’antiga sala del tribunal de Corts de Casa de la Vall– es dedica a fabricar culpables per mirar d’aturar el diable.
El rodatge, el 2020 mínim
El teaser, en fi, servirà a les productores –Els Films de l’Orient i Red Nose, que ja col·laboren al llargmetratge Fred, amb guió del mateix Franch– com a carta de presentació en el pelegrinatge que arenca la setmana que ve per vendre el producte a les plataformes audiovisuals que l’han de fer possible. De moment, ja tenen cita amb Movistar i amb Amazon, amb Netflix a la recambra. Només amb la incorporació d’un monstre d’aquests permetrà tirar endavant un projecte encara més ambiciós que Fred: Franch té al cap dues o tres temporades de vuit o dotze capítols, amb un pressupost –atenció– d’un milió d’euros. Per capítol, s’entén: “Pot semblar molt, però és l’habitual en aquests projectes: Fèlix, per exemple, on sigui dit sense ànim de criticar, no s’hi veien, aquests diners”.
El tret diferencial de Brujas, ha de ser una història que –cosa estranya– encara no ha estat explotada a la petita pantalla, amb un disseny de producció ambiciós que li doni el look llòbrec, brut, hiperrealista, que el teaser augura: “Competir amb les sèries nord-americanes és impossible, però pretenem anar un pas més enllà que les espanyoles.” Per entendre’ns: les referències confesses són The Witch i El nom de la rosa, i vist el teaser hi podríem afegir –però això ja és cosa nostra– The Wicked Man.
Si alguna plataforma pica, la preproducció requerirà, diu, un any mínim de feina, així que no compta que el rodatge arrenqui abans del 2020. La intenció, això sí, és fer-ho aquí i amb el mateix elenc del teaser, i que a part de Charo López inclou María Adánez, Pedro Casablanc, María Hervás, Irina Robles, Marta Peregrina i Ona Valle. La direcció recaurà com en el cas de Fred en el català Santi Trullenque.