L’última sensació del mestissatge català protagonitzarà el concert del 30 de juliol amb Itaca Band.

Comencem el degoteig de festes majors, i ho fem amb la de Sant Julià de Lòria. Pendent de confirmar el concert estrella de la nit de clausura –l’any passat va ser cosa de Rosario, i l’anterior, de Sopa de Cabra– podem anar escalfant motors amb la Nit Jove, que tindrà lloc el 30 de juliol i que ha confirmat la presència de Buhos, l’última sensació del mestissatge català, que l’any passat ja van desfilar per la festa major de la Seu i que són vells coneguts de l'afició local -el 2013 van ser a la festa major d'Escaldes, i l'any següent, a la de Sant Julià- i que ara hi tornen amb La gran vida, acabat de sortir del forn i amb què han arrasat al Youtube. La fórmula és la que han anat polint des que van renéixer el 2014 amb Natura salvatge: un híbrid que arrenca en el rock dur però que no li fa pestes al pop mestís, que en la nova entrega flirteja amb l’electrònica i que ho amaneix tot amb una posada en escena supervitaminada i mineralitzada, i amb el vocalista Guillem Solé com a mestre de cerimònies. Buhos, sense accent, són set, són de Calafell i són qualsevol cosa menys uns nouvinguts. La seva trajectòria arrenca el 2005 versionant clàssics de Sabina, Loquillo, Els Pets i Lax’n’Busto, i tres anys després van tenir el primer quart d’hora de glòria amb temes inspirats en el Barça triomfant de Guardiola. Però tot allò va passar. Ressusciten el 2014, i dos anys després fan diana amb Lluna plena, un calendari de gires maratonià i un discurs reivindicatiu, contestatari i sense pèls a la llengua que els últims temps s’ha traduït en missatges a l’escenari a favor dels “presos polítics” i dels “exiliats” catalans. A Sant Julià repassaran, en fi, l’últim disc, La gran vida, i no hi faltaran –si es compleix el guió de la presentació, el maig a la sala Razzmatazz de Barcelona– els hits marca de la casa, des de Birres fins a Toca Hamelín i El cor m’apreta.

L’altre grup de la Nit Jove serà Itaca Band. Un altre septet, en aquesta ocasió de Montcada i Reixac i que també debuten per aquí dalt amb unes quantes hores de vol: a la plaça de la Germandat hi recalaran amb el quart disc, Explosiva, però el còctel mestís –ska, reggae, música llatina i punk– que ha patentat Itaca Band arrenca el 2011 amb un primer disc, La selva, que va ser apadrinat per La Pegatina. Dos anys després, amb Rema, es van enfilar a la llista dels deu millors temes de l’any de la revista Enderrock, i a Temerario (2015) van enrolar-hi Txarango. Així que pedigrí no els en falta. Tampoc unes engrunes de polèmica, com la que van protagonitzar l’estiu passat a les festes de Sants: col·lectius feministes que acusaven el cantant d’haver participat en una suposada agressió masclista que havia tingut lloc el 2014 a la discoteca Mundo Caníbal de Cerdanyola del Vallès van promoure un boicot que, lluny de castigar la banda, li va donar encara més visibilitat.