Diari digital d'Andorra Bondia
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador. No va perdre la mà de miracle.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador. No va perdre la mà de miracle.
A la dreta, dues granades Valero de 81 mil·límetres senceres, amb què es va equipar la infanteria de l’exèrcit espanyol dels anys 30.
A la dreta, dues granades Valero de 81 mil·límetres senceres, amb què es va equipar la infanteria de l’exèrcit espanyol dels anys 30.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.
El model de morter Valero, del cal·libre 81, fabricat a la localitat basca de Marquina per Esperanza y Cía.
El model de morter Valero, del cal·libre 81, fabricat a la localitat basca de Marquina per Esperanza y Cía.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.
El projectil localitzat el cap de setmana per Casamajor a Guils, fotografiat ‘in situ’: es conservava en la cavitat d’una roca i amb la càrrega explosiva íntegra (mig quilo de trilita, glups), tot i que havia perdut la cua i el detonador.

Buscava gravats i va trobar un ‘pepino’


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: J. Casamajor / Municion.com

Jordi Casamajor es topa una granada de morter de la Guerra Civil durant una excursió arqueològica a la Cerdanya.

“Senyors, els porto una cosa que crec que els agradarà.” Amb aquestes paraules va irrompre dissabte Jordi Casamajor a la caserna de la guàrdia civil de Puigcerdà. I la sorpresa que els tenia reservada era la geolocalització d’un projectil, molt probablement de la Guerra Civil espanyola, que s’havia topat aquell migdia al terme municipal de Guils. Com cada cap de setmana, Casamajor havia sortit a caçar gravats rupestres, aquesta vegada cap a la banda de Bolvir. Amb la mala fortuna –o bona, segons com es miri– que en lloc de petròglifs posem que de l’edat del ferro va anar a espetegar de pet a la granada de morter que tenen aquí al costat. Es tracta, sospita, d’un projectil dels anomenats Valero, que era el reglamentari a l’exèrcit espanyol dels anys 30 i que durant la conflagració van utilitzar tant el bàndol franquista com el republicà. Diu Casamajor que el va trobar a la cavitat d’una pedra de notables dimensions, prop de la pista però prou amagat per passar desapercebut si no s’inspecciona detingudament el roc.

Ell ho va fer perquè reunia les característiques idònies perquè s’hi conservessin gravats rupestres. Però va resultar que en lloc de gravats hi havia un pepino. Només en una altra ocasió, buscant gravats a la zona de Canturri, camí del Port del Cantó, va trobar la carcassa buida d’una granada republicana. Però és que el de Guils, conservat en condicions relativament bones tot i que havia perdut la cua i el detonador, contenia encara la càrrega explosiva íntegra –550 grams de trilita, glups. “Semblava com si l’haguessin dipositat expressament en aquell lloc, una mica ocult. El que està clar és que no era un projectil que hagués estat disparat perquè no havia explotat”, opina Casamajor, que va tenir la temerària ocurrència d’agafar-la i fer-li una sessió de fotografies: “I encara gràcies, perquè vaig estar rumiant de posar-me-la a la motxilla i baixar-la a Puigcerdà. Per sort, la vaig tornar a deixar, també apartada. I dic per sort perquè els guàrdies civils em van advertir que això és precisament el contrari del que s’ha de fer, perquè si la càrrega és inestable, n’hi ha prou que la pressionis una mica perquè exploti”. I atenció, perquè el radi d’acció de la metralla en què es converteixen els fragments de carcassa.

El procediment recomanat consisteix a abstenir-se de moure-la i manipular-la, just el que imprudentment va fer ell, geolocalitzar el projectil i comunicar-ne la posició a la caserna més pròxima, coses totes dues que Casamajor sí que va fer per elemental sentit comú. Els mateixos guàrdies civils no estan autoritzats a retirar-lo sinó que  han de contactar amb els Tedax, les unitats especialitzades en la desactivació d’explosius, que intervenen immediatament en casos com aquest. Tant, que Casamajor va trobar la granada cap a les 12 del migdia, una hora després es presentava al quarter, i a les 18 hores un equip del Tedax s’hi havia desplaçat directament des de Barcelona. Normalment no la desactiven sinó que la fan explotar in situ, però se’ls va fer fosc, segons la Guàrdia Civil de Puigcerdà, i se la van endur a Barcelona.

La pregunta òbvia és qui va deixar-la just en aquell lloc. Es veu que no és la primera vegada que apareixen projectils de la Guerra Civil a la vora de la frontera hispanofrancesa, i el més probable –especula Casamajor– és que aquest hi fos abandonat per alguna unitat de l’exèrcit republicà durant la retirada final. En realitat, des de la caiguda d’Organyà, el 27 de gener, centenars, potser milers de soldats republicans destactas a l’Alt Urgell i el Pallars van dirigir-se cap als passos fronterers més pròxims. Prop d’un miler va poder entrar a Andorra, i la resta va escapar per Puigcerdà, que va caure el 10 de febrer. Probablement, la granada de Casamajor la va abandonar una d’aquestes unitats en retirada.

A l’emoció dels primers dies, que reviu quan explica l’episodi, ha seguit, en fi, un cert canguelo pel que hauria pogut passar si s’hagués posat el projectil a la motxilla: “Potser no estaríem parlant, ara mateix! Però ara ja sé què he de fer si mai em torna a passar”.

Andorra
La Cerdanya
Guils
Jordi Casamajor
Guerra Civil
retirada
arqueologia
gravats rupestres
Puigcerdà
morter
granada
Valero
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic