Diari digital d'Andorra Bondia
La soprano, en una de les classes magistrals que impartia al concurs de cant, que es va convocar entre el 1999 i el 2003.
La soprano, en una de les classes magistrals que impartia al concurs de cant, que es va convocar entre el 1999 i el 2003.

Caballé torna al Claror


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Comú de Sant Julià de Lòria

Sant Julià ret dissabte homenatge a la soprano catalana en l’estrena de la temporada d’òpera.

Era una diva, i actuava com una diva. Tots els que van tenir el privilegi de veure-la impartint classes magistrals o presidint la gala final del concurs de cant, que el Centre de Congressos lauredià va acollir entre el 1999 i el 2003, recordaran sens dubte les seves aparicions estelars. Montserrat Caballé actuava una diva, però amb la naturalitat que només una diva es pot permetre. Ho diu el cònsol Josep Vila, que –casualitats de la vida– també ho era quan una tarda de setembre del 1997 –recorda al llibre d’or del certamen– se li van presentar al despatx de l’antic Comú Òscar Ribas, com a president de la Fundació Julià Reig, i la mateixa Caballé, per proposar-li un “somni”: aixecar un concurs de cant que dugués el nom de la soprano catalana.

Aquell somni es va fer realitat el maig del 1999 i se’n van celebrar cinc edicions en les quals el Claror va començar a insinuar la vocació lírica que el 2016 va cristalitzar en la temporada d’òpera. L’atzar ha volgut que el traspàs de la diva catalana coincidís amb l’inici de la quarta temporada, així que el Centre de Congressos acollirà dissabte un oportuníssim homenatge pòstum a qui també va ser durant dos decennis llargs veïna de la parròquia.

L’homenatge, avançava ahir el mateix Vila, consistirà en l’exposició al hall del Centre de Congressos de la documentació que va generar el concurs de cant, des del conveni original i a tres bandes –Montserrat Caballé, Fundació Julia Reig i Comú de Sant Julià– firmat el desembre del 1997 i que va ser l’origen de tot plegat fins al llibre d’or, que la mateixa soprano va estrenar, i una selecció de l’arxiu fotogràfic del certamen. A més, i abans que s’alci el teló de la quarta temporada amb Il barbiere di Siviglia, es projectaran al Claror imatges de Caballé en acció durant les classes magistrals que impartia una vegada acabat el concurs, a les quals assistien –recorda Vila– cantants de tot el món: “I quan dic de tot el món, ho dic quasi literalment, perquè venien estudiants del Japó, de la Xina i també d’Amèrica, que durant els quinze dies que durava el concurs convertien Sant Julià en una mena de paradís líric, i era habitual topar-te’ls al Centre de Congressos escalfant la veu abans d’entrar a la prova”.

L’homenatge, en fi, es completarà amb unes paraules de Jonaina Salvador, la directora artística d’Andorra Lírica, que no va participar en aquella primera experiència lírica –era molt jove, i a l’època em dedicava bàsicament al piano, diu– però que es rendeix a l’evidència: “Caballé és una referència ineludible per a tots els que estimem l’òpera. Són inoblidables, monumentals, els seus pianissimos, que duraven una eternitat, semblava que el temps s’aturava. Era una lírica pura: a l’escenari amb prou feines es movia, però tenia la intensitat dramàtica concentrada a la veu, atreia tota l’atenció amb la bellesa del seu fraseig”. Per una pura qüestió generacional No la vaig arribar a escoltar mai en viu, “però m’he cruspit els DVD amb les seves actuacions i crec que no exagero si dic que ha sigut la millor Norma de la història: costarà que aparegui algú que canti aquets paper millor que ella”.

Diva? Sense dubte, admet Vila. Però una diva pròxima, accessible i simpàtica, a qui et podies topar a la fleca, comprant el pa, i que parcticava un saludable humor que s’aplicava en primer lloc a ella mateixa: “Recordo certa ocasió que arribàvem tard en alguna cita. ‘No corri, no corri’, li advertia jo. I va ella i em contesta: ‘Que no m’ha vist, senyor cònsol!? Com vol que jo corri!’” Aquell somni que va ser el concurs, en fi, va ser més aviat efímer i no va sobreviure més enllà de les cinc edicions incialment previstes.

Que per a Caballé va ser una fita especial ho confirmen les paraules de la soprano: “Molts països de diferents cotinents m’han demanat sovint que cedís el meu nom per un concurs, però els lligams amb Andorra venen de la mà del meu pare, i és per això que he accedit a donar per primera vegada el meu nom en aquest concurs internacional de cant”. Amb un prec final que va deixar gravat a la primera entrada del llibre d’or: “Que el meu nom i el seu [del pare de Caballé] siguin almenys dignes d’Andorra”. Ho han sigut? La resposta és probablement la doble funció d’Il barbiere di Siviglia que dissabte i diumenge tindrà lloc al Claror.

Andorra
Sant Julià
Claror
Centre de Congressos
Caballé
Montserrat
Vila
Jonaina
òpera
Norma
lírica
Barbiere
Número de vots: 71
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic