Cal Cintet en sis claus

Ningú millor que l’arquitecte que ha dirigit la intervenció, Xavier Orteu, per analitzar la transformació subtil que ha experimentat cal Cintet, aixecat el 1843, un dels edificis més idiosincràtics de la capital i que en configura, juntament amb la casa Guillemó i casa Molines, un dels espais urbans de referència.

1. Restauració o reinvenció?
De l’edifici original tan sols se n’ha conservat la façana. La resta de l’edifici es va buidar i s’ha aixecat de nou. Si ha sigut possible és perquè ni cal Cintet forma part de l’inventari, ni és per tant un BIC, ni tampoc la plaça Benlloch s’ha protegit amb la figura del “conjunt arquitectònic” que preveu la llei del patrimoni. “Hi havia partidaris de conservar-ne l’estructura original, incloses les divisions interiors”, adverteix Orteu. “Però la millor manera de conservar el patrimoni és donant-li una utilitat, vida. I aquesta intervenció era, pensem, l’única forma de revifar l’edifici. D’altra manera, molt probablement s’hauria optat per deixar-lo com estava, i la degradació que venia patint els últims anys s’hauria accentuat”. Al final, conclou, la intervenció ha sigut molt respectuosa “amb la forma, la composició i els elements originals, i li hem donat valor no només a la plaça, sinó també a la parròquia”.

2. El misteri de la galeria
Formava part de l’estructura original de l’edifici, bastit el 1843 per compte del baró de Senaller, probablement sobre un casalot anterior? O el van afegir els jesuïtes de Tolosa, que s’hi van refugiar entre el 1870 i el 1873, fugint de la guerra francoprussiana? Entre la família Rossell, propietària de l’immoble des del 1897, la galeria es coneix amb el nom de l’Oratori, perquè recorda vagament un claustre. Però  es desconeix quan es va construir: “En totes les fotografies que se’n conserven es veu la galeria, convertida en una fita urbana”. Els últims anys l’havien colonitzat els coloms, però tampoc està clar que s’utilitzés amb aquesta finalitat. També va anar a terra i s’ha reconstruït amb absoluta fidelitat a l’original, incloses les rajoles de la teulada. Només s’han tancat amb vidre les finestres.

3. façana apagada o discreta?
Potser recordin la paleta més aviat kitsch que lluïa la façana de cal Cintet abans de la intervenció: roses, verds i grocs que daten de la restauració del 1995, l’última fins a la data. Orteu ha optat per una intervenció més discreta, austera i minimalista, que ha reduït al mínim els elements decoratius: han desaparegut els falsos carreus pintats, els falsos relleus del fris i s’ha fugit del protagonisme amb una gamma de grisos i beix que el Comú ha demanat de pujar un to (havien de ser més pàl·lids, quasi un blanc trencat) per harmonitzar amb la resta de la plaça.

4. Tres pisos, cinc balcons
Cal Cintet ha crescut un metre i mig, fins a igualar-se al ràfec de la veïna casa Molines. Això ha permès guanyar un tercer pis. També ha afegit una cinquena cruixia i un cinquè balcó, construint a la callissa on fins ara hi havia l’escala d’accés als pisos. En alguns espais interiors, com ara les mitgeres, s’ha conservat la pedra original, que es va acabar arrebossant. La planta baixa, on obrirà a final de mes Can Manel, s’ha allargat per darrere fins a ocupar l’espai de l’antic jardí, i s’han recuperat els balcons porticats de la façana interior.

5. Sense porxos
Les fotografies de cal Cintet, com a mínim fins als anys 20, mostren uns baixos amb porxos monumentals. En algun moment abans dels anys 50 es van substituir per obertures horitzontals, i així és com s’ha decidit reconstruir-los ara. Es tracta d’un espai comercial i per tant públic, diu Orteu, amb uns grans finestrons que funcionaran com a aparador de Can Manel.

6. Rellotge, fris i any
El fris del tercer pis és un calc de l’original, que estava al segon, aleshores sota coberta, i que es va haver de destruir. El rellotge de sol ha tornat al seu lloc, i també els balcons, que s’han conservat (amb l’afegit dels de la cinquena cruixia, rèpliques dels originials). També s’han conservat els carreus de les cantonades. A la balconada del primer pis hi figura l'any de construcció del casalot, 1843, i el 2022, quan acabarà la reforma integral en curs.