El casalot ordinenc protagonitza el cartell de la 43a edició, de nou amb dibuix de Sergi Mas, com cada any des del 1982.

N’hi ha que es guien per la publicitat de El Corté Inglés per saber que per fi ha arribat la primavera. Els veïns del centre històric, ens poden dir marcians, ens guiem pel cartell de la fira de bestiar de la capital per certificar que la tardor és aquí, ni que sigui transvestida com aquest any d’estiuet de Sant Martí un mes abans d’hora. I serà precisament a partir d’avui que els aparadors del barri començaran a lluir el cartell de la 43a edició, novament il·luminat per Sergi Mas, com cada any des del 1982  i sempre sota la batuta de Casi Arajol, l’home que contra pronòstic, contra els elements i contra cert escepticisme ambiental va ressuscitar la mil·lenària fira d’Andorra la Vella.

Va ser el 1978, i les primeres edicions van ser només de bestiar. A partir del 1982 el Comú la va fer seva i la va anar ampliant fins al mastodont que coneixem avui, però la de bestiar sempre ha conservat una idiosincràsia pròpia. També la data, el 27 d’octubre, caigui com caigui. I el cartell de Sergi Mas, convertit avui en peça de col·leccionista: després de quatre decennis –els de les tres primeres edicions els va dissenyar el traspassat Àngel Pla– constitueix sense dubte la màxima expressió del cartellisme nacional i començaria a ser hora que algú pensés a recollir en un volum tota l’obra cartellística de l’artista lauredià, que es completa amb els que havia concebut per a la Trobada de buners i també per al concurs de gossos d’atura. Ho hem dit altres vegades, però cal repetir-ho: els cartells de Sergi Mas són un festival d’imaginació i un regal per als amants de la tipografia: no n’hi ha dues d’iguals, i això té cert mèrit quan n’has dibuixat més d’un centenar. 

Per al de la fira de bestiar d’aquest any se n’ha anat fins a Ordino: el protagonista del cartell és cal Ramonguem, el casalot de la plaça, amb un joveníssim Simó Duró –Casi Arajol i Sergi Mas li diuen el Simonet, privilegi de veterans– talaiant el bestiar, xais, vaques, euques i naturalment la Rubia, la gossa d’atura de Sergi Mas que sempre té un racó al cartell. Al fons s’hi intueixen els balcons de la Casa d’Areny-Plandolit, abans que la reforma del 1985, que la va transvestir en la casa fortificada que mai no va ser afegint a la façana un matacà apòcrif. 
Però aquesta és una altra història. Fora de plànol, el castell dels Moros, és a dir la Meca que acompanya a la dita la Seca i la Vall d’Andorra, i que Arajol i Sergi Mas ubiquen una mica més amunt de cal Ramonguem. I no els ho discutirem nosaltres. 

En fi, que la tardor ja és aquí, i jo de vostès correria a reservar un exemplar del cartell. En coneixia un que deia que de gust se n’hi aniria a viure, dins d’un dibuix de Sergi Mas. I qui no?