Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Escaldes, cal Ribot, casa Ribot, patrimoni, restauració, rehabilitació, Santuré, subvencions, xemeneia
Andorra, Escaldes, cal Ribot, casa Ribot, patrimoni, restauració, rehabilitació, Santuré, subvencions, xemeneia

Cal Ribot ‘compra’ deu anys de temps


Escrit per: 
A. Luengo / La xemeneia piramidal de cal Ribot, apuntalada des de les nevades del 2010, que en van afectar els murs; és un dels espais que es rehabilitarà (Foto: Màximus).

Govern i propietat hi invertiran 80.000 euros per reconstruir la xemeneia, així com la teulada i un dels murs de l’era.

Des que fa dos anys la propietat va llançar l’alarma –cal Ribot es queia, advertien– la supervivència de la que, segons el ministeri de Cultura, és una de les cases pairals més antigues del país –aixecada entre el segle XV i el 1724, data de l’última ampliació– s’havia convertit en un dels dossiers més espinosos del departament. Ha costat dos anys llargs, però al final hi ha hagut acord, i la setmana passada el Govern va incloure l’edifici escaldenc al programa de subvencions per a la conservació del patrimoni: un pessic de 40.000 euros que s’afegiran a una xifra idèntica que aportarà la propietat i que serviran literalment per tapar forats.

Exactament, per reconstruir la teulada de l’era –avui semienfonsada i per on es filtra aigua al cos principal de l’edifici: caldrà reposar-hi la biga original, ara caiguda, i també el llosar– així com un dels murs d’aquest mateix espai, que lluu una inquietant panxa i que presenta risc cert de col·lapse –es pot comprovar des del carrer Hortalet de Ribot– i la xemeneia piramidal, element característic de cal Ribot i tan singular que va servir de model quan es va restaurar Casa de la Vall. Amb la mala fortuna que –parlem encara de la xemeneia– va resultar especialment afectada per les nevades del 2010: els murs interiors van cedir parcialment i des d’aleshores està apuntalada: veure-la fa una mica dangúnia. La intervenció no té data fixa, però la previsió és que s’iniciï a la primavera i que estigui enllestida a la tardor.

Com és natural, la propietat es mostrava dilluns optimista amb aquest inesperat gir del cas: recordem que cal Ribot no va concórrer en la primera convocatòria de les subvencions de patrimoni, que es van repartir a l’agost, i que el ministeri en va obrir al setembre una segona d’extraordinària. I és en aquesta segona oportunitat a què es va agafar: “Estem contents, és clar, perquè corria pressa –la casa es podia caure– i després de dos anys donant-li voltes per fi posem fil a l’agulla. Però també som conscients que es tracta d’una solució puntual a uns problemes puntuals.” Sosté la propietat que l’actual intervenció resoldrà les patologies més greus i inajornables. Assenyaladament, les filtracions d’aigua de la teulada de l’era, precisament a part més antiga de cal Ribot, que data –ja ho hem dit– del segle XV i que es va construir al voltant d’aquest espai. El diguem-ne complex de la casa pairal té actualment forma forma de T, i l’era correspondria al pal d’aquesta T. Està tan deterioriada que a mitjans de setembre del 2015, quan cal Ribot va obrir excepcionalment les portes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, aquesta part de l’edifici es va mantenir tancada al públic.

Quasi un ultimtàtum

Insisteix la propietat que la intervenció ara programada és una solució a curt termini però que no resol els problemes estructurals a mitjà i llarg termini: “La teulada del cos principal –el barret de la T, per entendre’ns– no corre perill imminent però també té certes patologies que en podrien comprometre la integritat en un futur no gaire llunyà. Diguem que amb aquesta intervenció ens hem donat entre deu i quinze anys de marge”. Així que abans o després caldrà tornar a plantejar-se el mateix problema. Les prioritats d’una hipotètica segona campanya serien, diu, restituir la teulada del cos principal de la casa, i inventariar el mobiliari interior, que es conserva tal com el van deixar els padrins dels actuals propietaris, als anys 50. Però el cert és que ni està programada ni se n’ha parlat.

Tampoc s’ha ni tan sols posat sobre la taula l’hipotètic destí de cal Ribot una vegada sigui completament rehabilitada. Si és que mai arriba aquesta moment, és clar. La propietat proposava temps enrere buscar-li un ús social –que no hauria de passar necessàriament per la museïtzació de l’espai– de manera que no constituís una càrrega per les institucions. Per arribar en aquest punt, en fi, caldria prèviament un acord a tres bandes amb el Comú i el Govern, “que estem convençuts que han de formar part de la solució”.

De moment, i encara que pugui semblar un pedaç abans que una rehabilitació, s’ha fet un pas de gegant si es té en compte que fa tan sols dos mesos cal Ribot semblava destinada a sobreviure un hivern mes –per no dir dos– amb la teulada a can Pistraus i el mur lateral amenaçant de caure. Si no ha sigut així és perquè contra pronòstic, el ministeri va convocar a l’agost a la propietat i li va instar a presentar-se a la segona convocatòria de subvencions. En cas contrari, l’alternativa podria haver sigut l’article 7 de la llei del Patrimoni cultural, que habilita l’administració a intervenir directament en cas de “perill imminent per al bé”, repercutint sobre la propietat el cost de les obres.

Si no era un ultimàtum, ho va semblar. No ho vam arribar a comprovar perquè la propietat –que considera que la llei presuposa en aquest punt mala fe i prescindeix de les lògiques dificultats que pot suposar una inversió d’aquesta magnitud– s’hi va avenir. L’important, en fi, és que hi ha hagut voluntat de desbloquejar la situació. Ha costat dos anys llargs –quasi tres, si tenim en compte l’inici previsible de les obres, l’abril del 2018– i la perspectiva sempre estimulant d’unes eleccions, però és un començament.

Andorra
escaldes
cal Ribot
Casa Ribot
Patrimoni
restauració
rehabilitació
Santuré
subvencions
xemeneia
Número de vots: 226
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic