¿Considera un fracàs que el Centre d’Interpretació de l’Aigua del Madriu, el flamanrt CIAM que l’octubre del 2011 va inaugurar l’aleshores cònsol d’Escaldes, Toni Martí, després d’invertir-hi 2,6 milions d’euros, tanqui diumenge les portes per deixar durant els pròxims tres anys pas a la sala d’exposicions de Govern? El cònsol menor, Marc Calvet, ho té clar: “El CIAM va ser una bona iniciativa que ha complert els objectius per als quals va ser projectat: contribuir a la revitalització de la part alta de la parròquia”.

Un edifici que, diu, li va canviar la cara a l’entrada a Escaldes per l’avinguda del pont de la Tosca, i que, des del punt de vista museístic, de seguida es va col·locar entre els equipaments més visitants del país: els 12.300 que hi van desfilar el 2014 el situen en la cinquena posició del rànquing nacional, per darrere de la Casa de la Vall, la Casa d’Areny-Plandolit, el Centre d’Art d’Escaldes i el Museu del Tabac. Però la realitat és que el CIAM ha viscut sempre sota sospita, potser perquè l’enorme inversió va generar unes expectatives que aquests 12.300 visitants anuals no acaben de satisfer. I que el mateix Comú tenia la mosca rere l’orella.

Eren conscients, admet Calvet, que havia arribat el moment de “donar-li una nova empenta, canviar-ne el discurs per fer-lo més atractiu i guanyar visitants.” Havien posat fil a l’agulla i fins i tot s’havien iniciat contactes amb un restaurador -un xef amb estrella Michelin, afirma- per mirar d’obrir un local a l’edifici i dotar-lo d’un atractiu suplementari. “Van arribar la mateixa conclusió que nosaltres: que calia una forta inversió per reformular el discurs museogràfic de manera que el contingut estigués a laltura de l’envoltori: entre 300.000 i 400.000 euros anuals”. I va ser just en aquest punt quan va arribar la proposta del ministeri: “Ens van demanar si disposàvem d’algun local per encabir-hi temporalment la sala d’exposicions, i descartats el CAEE i l’antic garatge del Valira, els vam oferir el CIAM: una bona jugada perquè ens estalvia una inversió que era urgent i a més ens dóna tres anys per estudiar bé com ho fem per tornar-lo a convertir en un equipament atractiu”.

Perquè el que l’equip comunal té també clar és que el 2018 el CIAM reobrirà, amb un discurs renovat però sota el mateix concepte: una instal·lació amb l’aigua com a fil conductor. La premissa és dissenyar uns constinguts que es renovin de forma periòdica perquè els visitants tinguin un alicient per tornar-hi, i integrar-lo -diu- “en el cluster cultural que estem creant a la part alta de la parròquia, amb la biblioteca, el CAEE i, esperem, l’extensió del Thyssen a l’hotel Valira”. Sorgeixen de seguida dues preguntes: ¿per què no es va intervenir abans? I sobretot, sobretot, si va ser una inversió tan oportuna, ¿la repetiria el Comú avui?

Calvet al·lega que des del primer moment se sabia que el CIAM requeria d’una inversió constant perquè l’interès no decaigués, “però ens vam trobar en una conjuntura econòmica adversa i altres prioritats”. Pel que fa a la segona qüestió, idesprés de rumiar-s’ho, assegura que quan es va projectar el CIAM “era el moment d’intervenir en aquesta zona de la parròquia: es va rumiar si construíem un aparcament a l’altre costat del riu, un pont, fins i tot una pista de gel. Finalment es va optar pel CIAM. Avui possiblement faríem una altra cosa, però el que és segur és que s’hi havia d’invertir”.