Canillo inventa un Jambo teatral

El primer Scenic Arts proposa una trentena d’actuacions al Prat del Riu entre l’1 i el 10 d’agost.

La capital té el Jambo i Canillo tindrà a partir d’aquest agost l’Scenic Arts. Així ha batejat el Comú l’esdeveniment que el cònsol Francesc Camp va insinuar setmanes enrere i que per fi va concretar ahir. Una mena de Jambo que en lloc de la música tindrà com a eix vertebrador les arts escèniques, amb una trentena d’actuacions repartides entre el Prat del Riu, epicentre del festival, i l’església de Sant Serni, i que s’allargarà entre l’1 i el 10 d’agost. Les similituds amb el Jambo no són només de concepte: els seus ideòlegs són també Toni Colom i Oriol Vilella. És a dir, Aymara.

El primer Scenic Art serà quasi de butxaca, diu Camp S’ha aixecat en un temps rècord i amb un pressupost ajustat, 100.000 euros, amb la molt alta intenció de “dinamitzar” el turisme a la parròquia de Canillo i també el sector escènic del país, perquè les companyies locals hi tindran un protagonisme especial. Però amb la vocació de créixer en tots els aspectes: allargant-lo al juny i al setembre, descentralitzant-lo més enllà del poble de Canillo, i convertint-lo en un projecte “de país” i en un esdeveniment “de referència”. I per això, adverteix, caldrà probablement en el futur la implicació d’Andorra Canillo.

Edimburg, el mirall
Per què ha apostat Camp per les arts escèniques? I per què a l’agost? Perquè l’oferta d’esdeveniments esportius està ja “molt madura”, com també ho estan les propostes musicals, i perquè les arts escèniques –dansa i teatre, essencialment, però que també inclou el circ amb totes les seves variants, malabars, monòlegs i recitals– són les que menys presència tenen a la programació cultural del país. És una manera de veure-ho, perquè la Temporada de teatre conjunta, la que cada any aixeca pel seu compte Encamp, el festival de pallasses i el calendari anual d’actuacions de l’ENA constitueixen en conjunt una oferta potser dispersa, però també notable. Camp també buscava un esdeveniment que omplís la franja de tarda i nit, quan el turista torna de les activitats diàries i busca un oci que fins ara Canillo no oferia.

Per això les actuacions es concentraran entre les 19 hores i mitjanit. I l’hem d’entendre com un embrió de festival de l’estil dels consagradíssims que tenen lloc a Edimburg, Toronto, Amsterdam i Lió.

Pel que fa al tall, les presses i el pressupost han obligat gairebé a improvisar un cartell més convencional del que es pretén per a edicions futures, quan pararà especial atenció a les noves tecnologies, diuen els organitzadors. El més innovador d’aquesta mena de prova pilot serà l’espectacle de llum que cada nit es projectarà sobre la façana de Sant Serni, i que no serà pròpiament un màpping. El centre neuràlgic de l’Scenic serà, ja s’ha dit, el Prat del Riu, amb dos escenaris. Pel gran hi desfilaran les propostes internacionals, amb quatre espectacles que busquen “deixar l’espectador amb la boca oberta”, diu Colom: els francesos Love Battle, que escenifiquen una disputa conjugal en clau de clown i amb molt de foc pel mig; els espanyols Fili Busters, funambulistes; els italians Piano Danzante, una mena d’antipodisme musical inspirat en la pel·lícula Big, en què els intèrprets toquen un teclat gegant amb els peus, i Sbandieratori, també italians, companyia multitudinària que fa malabars amb baneres, pensin en Siena.

El toc local el posaran Carol Caubet amb un contacontes de llegendes locals, i Teresa Colom, amb un recital de poesia, i la música s’hi cola de la mà de Joan Hernández i el nou projecte, Acustic Band, i El Sobrino del diablo, trobador urbà que els habituals de La Fada coneixen perfectament.