¿Es recorda el lector de la capitalitat de la cultura catalana en què Escaldes-Engordany es va embarcar en temps d’Antoni Martí? Potser no —i això que va ser el 2011— perquè aquestes coses són efímeres com aquells amors eterns que duren un hivern, i encara gràcies. Doncs Andorra la Vella va estrenar ahir oficialment uns honors similars però mida XXL i, atenció, transoceànics: la capitalitat iberoamericana de la cultura. Ho va fer amb un espectacle de llums i colors —mapping, se’n diu ara—, preàmbul d’un farcidíssim programa amb un centenar i mig d’activitats ja confirmades i que a les habituals del calendari cultural de la capital —les temporades de teatre i de música i dansa, el teatre infantil i la festa major, assenyaladament— ha afegit un grapat d’esdeveniments “excepcionals” amb l’objectiu de “difondre la nostra cultura” —en paraules de la cònsol, Conxita Marsol— i “situar-nos al mapa global i projectar-nos al món” —això últim ho va dir el cònsol menor, Marc Pons—. I tot plegat, amb un pressupost específic relativament modest, una bossa de 100.000 euros que, segons el cònsol menor, es repartirà sobretot en forma de subvencions entre les entitats i associacions cíviques que participaran en la capitalitat.
Aquest centenar llarguíssim de propostes, reunides sota el lema Fusió de cultures, se succeiran des d’avui mateix —amb una taula rodona sobre l’educació artística programada a La Llacuna amb motiu de la Setmana cultural de l’Institut de Música— fins a la clausura de la capitalitat, que tindrà lloc el 15 de desembre amb Carmen Machi i el monòleg Juicio a una zorra. Entremig, i com a plats fots, fortíssims del cartell, els concerts de Julieta Venegas (8 d’abril), Fangoria (6 d’agost) i el fadista Ricardo Ribeiro (8 d’octubre), així com el retorn dels Joglars amb una adaptació lliure, libèrrima, d’El coloquio de los perros cervantí: l’obra, ja que ho demanen, amb què Joglars tornaven als escenaris catalans després de set anys d’exili —va ser el 2013, al festival Temporada alta de Girona— i la primera des que Albert Boadella va cedir el timó de la companyia a Ramon Fontserè. Serà el 3 de novembre al Comunal, cortesia de l’ambaixada espanyola i dintre del cartell de la Temporada de teatre.
Fins aquí, els esdeveniments “excepcionals” a què al·ludia Pons. Però és que la capitalitat posarà especial èmfasi en la cultura popular i tradicional, “un dels nostres actius principals, la millor carta de presentació i el que ens fa únics al món”. Es tracta, és clar, d’aprofitar el ganxo de les falles com a patrimoni de la humanitat, amb una exposició sobre les festes del foc als Pirineus (24 de març), la Trobada de fallaires (16 d’abril) i, naturalment, la baixada de les falles, la Nit de Sant Joan. També tindran un raconet destacat les torres humanes, amb una jornada castellera transatlàntica a càrrec dels Castellers d’Andorra i de la colla castellera de la localitat de Lo Prado, a Santiago de Xile, retransmesa en streaming (23 d’abril); el sardanisme, amb el concert de la Sardana de l’any (7 de maig) i l’Aplec de la capital (26 de juny); i les danses tradicionals, amb el 35è aniversari de l’Esbart Dansaire (1 de maig per a les seccions infantil i juvenil, i 20 de novembre per al cos de dansa).
La capitalitat, que compta amb Albert Villaró com a assessor cultural, tampoc no s’ha oblidat de la literatura i programarà pels volts de Sant Jordi l’exposició 400 años de Quijotes (21 d’abril) i un recital de poesia llatinoamericana a càrrec de la poeta argentina Sandra Rehder, així com un cicle de col·loquis amb autors “iberoamericans” coorganitzat per Casa Amèrica de Barcelona i Portella amb cartell i dates per confirmar. A mig camí entre el teatre i la literatura, la capital recuperarà als mesos d’agost i setembre les visites nocturnes al centre històric amb Francisco de Zamora com a amfitrió, es treu de la màniga una singular cursa vertical de Sant Bernabé en memòria de la competició amb què els pastors lauredians i de la capital es jugaven el dret de formatjar durant l’estiu a l’orri de Claror: qui arribava primer s’enduia el premi gros (11 de juny), i convoca un cicle de danses folklòriques (Equador, 4 de juny; Veneçuela, 9 de juliol, i Perú, 20 d’agost). També celebrarà, sota el lema de Festes pàtries, les diades nacionals de Veneçuela (5 de juliol), l’Argentina (6 de juliol), el Perú (28 de juliol), l’Equador (10 d’agost) i Mèxic (16 de setembre). País aquest últim especialment actiu i que a través de l’associació Mexand organitza no només el concert de Julieta Venegas sinó també la visita de la Simfònica de Quintana Roo (15 de setembre) i del Coro Santiago de Tepoztlán (19 d’octubre).
Al calaix de sastre final hi posarem el cicle de cine iberoamericà (sense data), el concert de la Capella de Ministers al jaciment de la Margineda, dins el Festival de música antiga (13 de juliol), i el concert d’orgue a la plaça del Consell General, en el marc del Festival internacional d’orgue i per primer cop a l’aire lliure (9 d’agost). La programació íntegra, en fi, a www.capitalcultural.ad.