Riva potencia les traduccions i inclou a la convocatòria els mitjans de comunicació, però retalla l’ajut al cine.
Vagi per endavant que el millor de tot és que les subvencions del ministeri per al curs s’han convocat, i només això ja és una òptima notícia, i que a més s’han convocat en una data inusualment matinera. No és cosa menor, perquè permetrà a entitats i creadors saber relativament aviat si disposen o no d’un ajut que sovint determina la viabilitat d’un projecte. Dit això, la convocatòria té unes quantes cares i una claríssima creu que es diu cine.
Comencem pel final, perquè el sector audiovisual és el que n’ha sortit més malparat de la reformulació impulsada per la ministra Riva. Recordarà el lector que la modalitat es va estrenar el 2019 amb una bossa de 100.000 euros. En aquesta segona edició (l’any passat, recordin, no es va convocar) s’ha retallat fins als 80.000, que segons la ministra continua sent una dotació “generosa” per a un sol projecte, tot i ser conscient, diu, de les exigències econòmiques que comporta un projecte audiovisual.
Es mantenen, en fi, el gros de les condicions originals –l’ajut està destinat a un llargmetratge de ficció, documental o animació– però es flexibilitzen dos criteris fonamentals: en endavant hi podran optar també projectes destinats a la televisió, i també aquells concebuts per ser distribuïts directament per plataformes audiovisuals, donant així satisfacció a una demanda sorgida del mateix sector, diu Riva. Un notable pas endavant perquè a la primera convocatòria només hi van poder concórrer projectes estrictament cinematogràfics. Com en aquella ocasió, l’aportació del ministeri haurà de suposar com a molt la quarta part del pressupost total, i per fer-nos una idea de les xifres que gestiona el sector, recordin que el pressupost de El fred que crema, el projecte que es va endur el primer ajut, puja a un milió d’euros.
Però aquesta, ja ho dèiem, és la creu. Així que també hi ha d’haver cara. Unes quantes, de fet. La més aparent, que la dotació de les subvencions culturals –ajut al cine al marge– incrementa un 20% la dotació i passa de 150.000 a 180.000 euros. Semblen 30.000 euros més, però en realitat caldria descomptar-hi els 20.000 que el ministeri s’estalvia pel costat audiovisual. És igual. La qüestió és que la convocatòria d’aquest any incorpora un grapadet de prometedores novetats: la més important de totes és que el ministeri sembla haver-se adonat per fi que la traducció és l’assignatura pendent dels nostres autors i potenciarà específicament la traducció a llengües de països en què hi hagi oberta missió diplomàtica. Això, pel que fa als projectes editorials.
L’altra novetat és, atenció, la creació d’una nova línia d’ajuts a projectes de difusió cultural dels mitjans de comunicació privats. Riva no ha concretat quins podrien ser aquests projectes: “Atenem així la demanda del sector i s’omple un espai que fins ara no s’havia tingut en compte. L’objectiu és fomentar iniciatives en llengua catalana destinades a difondre la cultura en general i l’andorrana en particular”. Atenció al requisit del català, inexistent en el cas de l’ajut al cine si es mantenen en aquest punt les bases de la primera edició.
La resta de modalitats de subvencions són les ja conegudes: arts escèniques i música; arts plàstiques i visuals; cultura popular i tradicional; projectes editorials; activitats literàries i ajuts a la creació, i promoció exterior d’artistes locals. Amb un matís en aquesta última, perquè la situació sanitària ha aconsellat posposar-la de moment fins a finals de maig. Totes elles, en fi, es repartiran els 180.000 euros d’aquesta edició. Les bases es publicaran dimecres que ve al BOPA, i el termini per entregar les sol·licituds expira el 26 de febrer en el cas de les subvencions, i el 19 de març en el dels ajuts al cine. D’altra banda, s’ha prorrogat fins a final de mes el termini d’execució dels projectes que van rebre subvenció en la convocatòria de l’any passat, que –recordin– no es va obrir fins al maig.