Carles Matute parla de La casa del sol ixent, un dels deu temes d’Essència, el seu primer (i diu que últim) disc d’aquest històric, que firma amb el nom artístic de Blau d’Àngel i que ahir va presentar en societat. Es tracta, ja ho ha vist el lector, d’un compacte concebut i parit des del cor, amb Lluís Cartes a la producció, els arranjaments i les percussions, i un grapat de músics (diu que) en estat de gràcia: des de Jordi De Miguel, a la guitarra, fins a Lucas Barreiro, al baix, Jan Cartes, als teclats i, atenció, la joveníssima (16 anys) i clàssica (toca a la Jonca) Olga Palou, al violoncel. Un luxe, aquest últim, amb què s’ha fet acompanyar a la versió del Boig per tu de Sau que ens endossa al disc, perquè Carles Sabater i Pep Sala són les seves grans referències musicals. La resta dels deu temes del disc són ja temes propis que toquen tots els pals, des del pop (Heroi de mitjanit) fins al rock (Primera plana), passant pel funk (Immunitzant) i els sons llatins (Barri antic), totes amb lletres del mateix Matute excepte Tacada de blanc, que adapta un poema d’Ester Fenoll. De moment s’hauran de conformar amb el disc perquè l’Andorra World Tour es farà esperar fins al febrer. Però corrin, perquè l’edició és limitada i queden quatre exemplars comptats. Acaba de sortir i Essència ja és a punt de convertir-se en un incunable. Coses de Matute.
