Conegut des de fa temps, el pas al costat de Carlos Guàrdia, per raons tan comprensibles com que necessita avançar en la seva tesi doctoral a un ritme incompatible amb gestionar les regidories de Cultura, Patrimoni Cultural i Museus, Festes, Esports i Cementiri. Se'n va amb la consciència de qui pot dormir i pair amb tranquil·litat veient la feina feta. Una altra cosa és que segur que li rosegarà el cuquet per tornar-hi.

Raons acadèmiques, doncs.
Sí, estic construint un projecte acadèmic que ara toca acabar. No em veia amb cor de repetir de número tres ni veia viable tornar a assumir aquestes tasques. Ja ho vaig comunicar fa temps a Francesc Viaplana, i a Jordi Fàbrega, i ho van entendre perfectament. Ara, continuo gestionant coses fins dissabte al matí mateix. No tant per tancar jo les coses com per preparar el traspàs.

Els resultats electorals?
Entenc que la tasca de govern desgasta.

Satisfet de la tasca feta com a regidor?
Globalment sí. Partint de què vaig entrar en la política municipal des de zero, surto per la porta de l'Ajuntament satisfet. Hi ha coses, projectes, que es podien haver gestionat, abordat, d'una altra manera. Potser no hem sabut gestionar alguns projectes, però en altres sí que hem avançat, tímidament si voleu, però les sensacions globals són bones. No marxo ni emprenyat ni amb rancor. Tranquil. Els tècnics m'han ajudat moltíssim. També vaig tenir unes bones sessions de traspàs, cosa que jo faré amb qui porti cada àrea. Així que content. Evidentment, han quedat coses: són àrees que generen molta activitat.

Què podria haver fet millor?
Aterres i generes una programació. Després veus que els llocs tenen una sèrie de dèficits. Vam parlar amb col·lectius i entitats. Sant Domènec serveix? Sí, però no per a tot. En eficiència energètica no hem estat a temps de fer millores. O en sonorització. A la Cuina hi ha limitacions per programar, perquè no hi ha un sostre tècnic ben preparat. A la Immaculada no pots programar allò que vols... No per desídia, sinó que vas programant i veus les limitacions. Si ara tornés a començar sí que diria que hem de fer un condicionament dels diversos equipaments.

Li va tocar la pandèmia.
No hauria actuat d'una altra manera. Sempre vam seguir els protocols. Allò que no es va poder fer, es va reprogramar sempre que va ser possible.

Equipaments: queda la demanda del teatre, auditori.
El 2019 ja portàvem la idea d'elaborar un estudi al teatre. En arribar al consistori, vam veure que s'havia avaluat la millora de Sant Domènec. Després va venir la pandèmia. La reivindicació va estar sempre present, ho recordo a El món màgic de les muntanyes. Per què no hi ha un teatre-auditori a la Seu? Ens remuntem fins al 1983: la Generalitat l'ofereix a l'Ajuntament, crec que és el primer cop que es planteja el tema. Però no avança, per la raó que sigui. Ni més endavant.

Amb diferents grups.
Amb diferents grups. Una ciutat com la Seu, capital de comarca, ha de tenir un escenari que garanteixi satisfactòriament una programació de qualitat. Aprofitant un d'existent o de nova planta? No sabíem. De 400 places? Amb espais per activitats paral·leles? Vam encarregar l'estudi, a la segona part de la legislatura; el vam lliurar als diferents grups municipals. De seguida va arribar la campanya. Parlaré amb qui porti ara Cultura perquè la ciutadania conegui aquest treball.

Doncs esperem-ho.
Un teatre municipal, un auditori, és necessari. Però hem de veure quins models hi ha. Pensem en un gran teatre, però el mateix pla d'equipaments culturals de Catalunya parla de sales no tan grans, amb 400 localitats, i descentralitzat.

...?
Una sala gran i espais al voltant, que serveixin com a tallers, sales d'assaig, etcètera, descentralitzats. Com? Habilitant o millorant els equipaments que ja tenim. Que la sala d'assaig pugui estar a les Monges. O Sant Domènec com a satèl·lit de la sala. Són dos models que el nou equip de govern haurà de triar. Crec que totes les candidatures es van comprometre amb la plataforma proteatre a reunir-se dins d'uns terminis establerts i a crear un grup de treball.

I buscar els recursos.
Jo crec que és un equipament necessari, però no el contemplo com un teatre que sols serveixi per actuacions sinó per donar sortida a una millor programació i per a esdeveniments com la Trobada d'Empresaris. Jornades, congressos. Imagineu el d'història dels Pirineus. O de científics... A banda, que doni suport a la creació i la formació. Igual que hi ha un ecosistema esportiu. Si hi ha gent que es vol dedicar a les arts escèniques i la música, li hem de preparar aquests equipaments.

Que no sigui un escenari tancat excepte uns dies l'any... com l'Auditori a Ordino.
Desconec, desconec, però la idea és que generi activitat.

El proper equip tindrà la sort que li 'caigui' la declaració de patrimoni de la humanitat per a la catedral?
No recordo el calendari exposat, diria que en aquesta legislatura s'ha de lliurar la candidatura. Però tant de bo pugui ser en aquests quatre anys. S'hi treballa des de fa temps, és un dossier complex, amb Andorra i Foix, però espero que sí i que serveixi per treballar amb l'Arieja, Andorra i nosaltres, per obrir les portes a altres projectes de cooperació transfronterera. Bàsic aprofitar l'àrea pirinenca.

Esports: no li sap greu perdre's la preparació del mundial de piragüisme del 2027?
Home! La legislatura arriba a la seva fi i no tot coincideix. De fet, serà després de les següents eleccions. Hauria agradat participat? Sí, però igual va passar amb l'equip que va preparar el mundial del 2019 i el vam viure nosaltres. Ara hem fet una bona feina per guanyar la candidatura. Ara toca treballar per millorar el que calgui. És un altre projecte que esperona a treballar amb altres territoris: amb Sort va funcionar i repetim tàndem. Podria afegir-s'hi Ponts, o Pau, Foix...

La fira d'esport queda pendent?
Sí, és cert. Organitzar una fira té la seva complexitat. S'ha de pensar quan es vol fer. Si és de muntanya, a l'octubre se celebra el saló de referència, a Vic. Si volem fer una fira d'esports de muntanya, hem de pensar per a qui la fem, si és una demanda del sector o de la gent. No es pot fer en estiu, perquè és quan els agents del sector, com els guies, treballen. Pot ser al maig, coincidint amb l'Escanyabocs. I s'hi han de destinar recursos econòmics i tècnics: això requereix un any de feina.

Tornant a la cultura: l'excavació al pati de les Monges. Li oferim penjar-se una medalla.
Veníem d'uns anys on no era habitual que la Seu fes intervencions arqueològiques d'aquest tipus. Es feien, però puntuals. En veure que al pati de les Monges sortien estructures medievals, estava clar que s'havia de fer una intervenció d'urgència, com marca la llei. Podríem haver-la fet i tapar-ho. Però el fet de comptar amb una regidoria de Patrimoni Cultural, gens usual en un ajuntament, ja apunta, oi? Així que vam dir "veurem què hi ha". No podem abocar tots els recursos en el mateix any, sinó planificant en diferents anys. Allà hi surt una part de la Seu medieval, la magnitud del jaciment és important per a entorns de muntanya, com diuen els informes d'Òscar Augé. I apareix la famosa muralla! Ha estat una acció molt interessant, adequada i positiva. A banda, sempre s'ha acompanyat de difusió, i veiem l'interès de la ciutadania de la Seu pels temes d'història. Per tant, això ha de continuar.

Respon molt bé el públic de la Seu a les propostes. Constato, no pregunto.
Sí. I especialment a les relacionades amb la història de la ciutat, sí.

Festa major: caravanes. Queda pacificat?
Vam començar a planificar ja des del mes de novembre, amb la coordinadora. Ho hem anat explicant a les comissions informatives. S'han redactat les bases, que s'han d'acabar de polir i aprovar. Es va fer una preinscripció i s'hi van apuntar 87 colles. Falta decidir el número final que s'hi podran instal·lar, que ha de sortir a les bases. S'haurà de fer per sorteig? S'ha de veure.

Acabem. D'aquí a quatre anys vostè...
No ho descarto. La feina m'ha agradat i marxo amb sensació de serenor. No ho descarto.