Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Carroi, tartera, land art, biennal, Pere Moles, Miquel Mercé, Marc Sellarès, Sellarès, Òdena
Andorra, Carroi, tartera, land art, biennal, Pere Moles, Miquel Mercé, Marc Sellarès, Sellarès, Òdena

Carroi: del llençol als refugiats


Escrit per: 
A. Luengo / Fotomuntatge: Marc Sellarès (Andorra Land Art)

Es recorden del llençol, oi? Sí home, del llençol del Carroi, aquella ocurrència amb què Miquel Mercé va aconseguir el petit miracle que al carrer, al bar de la cantonada i fins i tot a la pelu es discutís durant unes setmanes sobre si allò era o no era art, i que es va acabar convertint en la marca d’aigües de la primera edició de la biennal de land art... Doncs aquí dalt tenen el (de moment) projecte cridat a emular –corregit i probablement augmentat– el molt saludable soroll generat fa dos anys per Mercé i, és clar, per Pere Moles, el comissari de la biennal.

Es titula Som, l’ha projectat l’escultor català Marc Sellarès –segur que els sona: és l’autor d’aquell bosc de creus amb soques socarrimades que va aixecar als paratges d’Òdena calcinats als incendis del 2015– i consisteix en la imatge sil·luetejada en tela blanca de dos nens que simbolitzen les víctimes més vulnerables de tots els exilis. Un homenatge al refugiat que s’avé com un guant al leitmotiv de la biennal, aquesta edició consagrada a la Declaració Universal dels Drets Humans. És obvi que el primer que ens vindrà al cap són les imatges de l’èxode sirià, però el cert és que Sellarès no explota afortunadament aquesta via, que tampoc no ha partit de la imatge de dos refugiats reals –de fet, els dos nens de la instal·lació són els seus fills– i que l’únic que pretén és expressar un missatge de solidaritat “amb les persones que han patit i pateixen l’exili, a partir de la idea que tots som o podem ser refugiats”. D’aquí ve evidentment el títol de l’obra.

Fins aquí, el que en diríem el concepte. Pel que fa a la concreció física de tot plegat, Som es traduirà en una silueta gegant que s’estendrà per la tartera del Carroi: més de 4.000 metres quadrats de tela blanca de polièster que traçaran la silueta dels dos nens i que es lligaran a la muntanya amb pedres de la mateixa tartera. Si el projecte, que ja ha estat aprovat per l’organització, supera l’examen del Comú de la capital, a mitjans de març començaran els preliminars: Sellarès i el seu equip plantaran a la tartera una quadrícula de cordes i marcaran amb pintura els punts exactes on hauran de clavar-se les teles; a partir del 17 d’abril començaria el muntatge de la instal·lació pròpiament dita, amb la “construcció” de les cares dels protagonistes. Perquè es facin una idea de les proporcions de l’artefacte: un dels caps frega els 70 metres de llargada. Multipliquin per cinc o per sis –el tronc de les criatures–i tindran les dimensions aproximades de Som: cap a 300 metres, segons el projecte. Abans de tot això, i per assegurar-se que la instal·lació serà visible des d’Andorra la Vella, es projectarà des d’un punt cèntric de la capital i sobre la tartera la imatge que es pretén traspassar al Carroi. I endavant.

Espectacular, oi? I segur que també polèmic, només cal que recordin la polseguera que va aixecar el llençol de Mercé. Segons el calendari, l’obra estarà acabada just per a la inauguració de la biennal, que serà –com ja s’havia dit– el 28 d’abril, que s’allargarà fins al 28 de juliol, i que dimarts va tancar el període presentació de propostes amb una vuitantena d’idees sobre la taula. La meitat de les quals –per cert– d’artistes locals, des de Jordi Casamajor fins a Ana Mangot, Susanna Ferran, Rafa Contreras, Mònica Armengol, Sílvia Guillem, Jean Marc Coulonne, Pepe Mesalles, Álex Bonacota, Tito Ferré i el mateix Mercé. La selecció definitiva, amb la trentena d’artistes que amb tota probabilitat passaran el tall final, se sabrà d’aquí deu dies.

Però Sellarès de banda, la novetat principal és que, tot i la retallada pressupostària –els 250.000 euros inicialment previstos s’han quedat en només 150.000–, l’organització ha salvat la Zona Ras d’Engolasters –ahir mateix Educació i FEDA van firmar un acord per habilitar-hi un espai pedagògic per on desfilaran un miler d’alumnes– i la fàbrica de llanes d’Escaldes, que es convertirà en el centre neuràlgic de la biennal i que acollirà mitja dotzena d’instal·lacions, amb els noms de Toni Cruz i Èric Rossell ja confirmats.

El fotògraf Joel Santos, al Consell General

A banda del Carroi i la Zona Ras d’Engolasters, els altres tres espais de la biennal seran el Camí dels Drets Humans, entre el coll de Jou i el port de Siguer, i per a qual s’ha rebut 45 propostes; la zona dels Miradors, a Canillo, i atenció, la plaça del Consell General, que serà aquesta vegada –i amb el permís de la fàbrica de llana– l’única extensió urbana de la convocatòria: al joc d’esferes taronja –segur que ho recorden– que fa dos anys hi va plantar Stuart Williams el succeirà una exposició del portuguès Joel Santos (Lisboa, 1978), Travel Photograph of the Year 2016.

Andorra
Carroi
tartera
land art
Biennal
Pere Moles
Miquel Mercé
Marc Sellarès
Sellarès
Òdena
Comentaris: 3

Comentaris

Ja hi tornem a ser, que deixin la tartera en pau!
Molt bon article Andres Luengo! I trobo que és una bona iniciativa la d'exposar l'obra, no solament de pa viu l'home, també cal alimentar l'esperit i els ideals, i qualsevol mitjà és acceptable. Enguany s'evidencia una tragèdia de la quals tots en som còmplices amb la nostra indiferència i deixar fer... De totes maneres els responsables directes són els polítics i interessos internacionals que primem per davant de l'humanisme que cada vegada es perd més...
Subscric el que diu la Rosa Mari, és bon article i un bon projecte que ens parla d'aquest exili que hem vist passar per la nostra vall i que per sort no hem hagut de patir mai. Bona iniciativa lo d'aquest festival de land art i bon encert utilitzar la tartera d'en Carroi per construir projectes reivindicatius com aquests.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic